"Culpar altres de les nostres dissorts és una mostra d'ignorància;
culpar-nos a nosaltres mateixos constitueix el principi del saber;
abstenir-se d'atribuir culpa als altres oa nosaltres mateixos,
és mostra de perfecta saviesa"
Epictet
Avui volem acostar-los una reflexió al voltant dels temps propis del veritable coneixement. En múltiples oportunitats hem dit que es pot parlar de coneixement cabal quan sorgeix la comprensió, que és aquesta epifania representada en la impossibilitat d'oblidar quelcom perquè va ser ben après (i conseqüentment, ben ensenyat). En un text titulat "Aurora", específicament en el seu Prefaci, Nietzsche ens indica una pauta exemplar en assenyalar la necessitat d'aprendre lentament dient-nos: "Aquest Pròleg arriba tard, encara que no massa tard; tant se val, al cap ia la fi, cinc o sis anys?Un llibre i un problema com aquests no tenen pressa, a més, tant el meu llibre com jo som amics de la lentitud. llegir amb lentitud que acaba escrivint també amb lentitud, no escriure més que allò que pugui desesperar els qui s'afanyen, és una cosa a la qual no només m'he acostumat, sinó que m'agrada, per un plaer potser no exempt de malícia. és un art respectable, que exigeix als qui l'admiren que es mantinguin al marge, que es prenguin temps, que es tornin silenciosos i pausats, un art d'orfebreria, una perícia pròpia d'un orfebre de la paraula, un art que exigeix una feina subtil i delicat, en què no s'aconsegueix nad si no s'actua amb lentitud."
