Hi ha una conversa, una pregunta, un comentari molt reiteratiu ara, en el mon de la vitivinicultura, que es, podrà adaptar-se la vinya al canvi climàtic, es podran seguir fent bons vins i caves, es podrà viure suficient i correctament on esta implantat el sector?
Lo qual pot, te que mostrar la inquietud per la incertesa ambiental, de mercat, de gustos del consumidor..., fins i tot, del simple pas de la vida vers situacions noves per alguns i normals, pels que no han viscut d’altres anteriors.
Tanmateix, el que no es pot tenir, son dubtes respecte la vinya i els viticultors i bodeguers, ja que es te més que suficient informació pròpia i aliena, aproximada, però suficientment documentada i contrastada, respecte del que passa i passarà, o es que mai hem visitat detalladament Alsacià i Jumilla, per donar noms?.
Es produirà raïm, segurament menys i possiblement amb qualitats distintes, associades a les condicions de cada any i terroir, però es això un problema o un repte?
Si es un problema, cal reconèixer que hi ha institucions de R+D+T+i en el país, capaces de fer l’acompanyament científic i tècnic per les necessitats del sector, tant des de el propi coneixement, com des de la xarxa que tenen establerta amb altres institucions foranies contrastades. També, l’associació, l’intercanvi, el debat dins del sector, te que proporcionar un coneixement transversal de major valor, ja que es i serà conseqüència del procés sinèrgic de sumar i contrastar experiències.
Si es un repte, es important acceptar d’una vegada per totes, que no estem i som en Bordeus, la Borgonya...estem i som del mediterrani, i per tant, aquí es fa un determinat tipus de conreu i de producte final. Nomes des de l’acceptació de la realitat es poden trobar solucions realistes.
Calen accions per les diferents solucions.
Com deia Jaume Sisa “l’únic que no es pot fer, es no fer res” (El comptador d’estrelles. Converses. 2015. Donat Putx. Edit. Empúries)
