...arrossegant renecs i fum de pipa...on ha anat a parar tota la vida?

    Benvolguts lectors, avui us recomano una meravellosa antologia del poeta anglès Philip Larkin, traduïda per Marcel Riera, que ens va acompanyar en un espectacle sobre la poesia de Larkin, meravellós, tendre, impactant que van crear: August Garcia, Pep Garcia, Josep Martí i Pep Puig, i el van presentar entre d’altres llocs a  l’Agricol de Vilafranca. La traducció de M.Riera de High Windows / Finestrals, que va editar la Breu, ens va omplir de màgia i de bellesa, mentre ens amaravem dels versos de Larkin.

    L’HOME PERDUT EN EL LABERINT DEL SEU MITE.

    Llobera, és una jove escriptora, que ha publicat poesia, narrativa i també traducció. És doctora en Llengua i Literatura catalanes. Compta amb més de quatre llibres de poesia publicats i ha estat traduïda a l’anglès i l’italià. Ha guanyat diversos premis dels quals destaco el Premi Alella a Maria Oleart i el Premi Pare Colom d’Inca.

    Avui parlarem de la 2a edició de la darrera obra poètica, Llibre de revelacions, publicat a La Breu edicions, que compta amb un pròleg de Tònia Passola, on mostra la seva mirada poètica personal.

    L’obra està estructurada en cinc parts: alum, una pedra, llibre de revelacions-que dona títol al llibre-, guarden els segles, i temple, en total 47 poemes. Cada part està precedida de cites de diferents autors, entre ells la prologuista però també Ll. Solà, o la poeta i aquarel·lista rossellonesa S. Gay, el filòsof R. Callois, les poetes M. Zambrano o J.Bel. Tot referents relativament actuals, però crec que és especialment reveladora la cita de la poeta mística Lal Ded, del segle XIV. Veiem-ho!

     

    L’autora ens ofereix un bell itinerari pels elements claus de la natura, que van tresquejant els versos, com fan les abelles anant i venint del rusc. Aquest passeig exterior, es mou per un espai recurrent que és el bosc, carregat de simbologia i de màgia,

    parlen els arbres entre ells,

    ens diu. Dins d’aquest imaginari prenen protagonisme l’escorça, la baia, l’ocell –de plomes i de vol-..., però no us penseu que es tracta de panteisme.

    El món màgic del bosc,

    remor d’arbres, el vent i els rostres invisibles...

    t’omple de frisança, i de respecte, en sentir presències que no veus però que tu lector captes a través de l’autora.

    La Boira, un altre element inquietant, embolcallador, protector, generador d’aquesta invisibilitat teva, però també dels altres, esdevé la imatge d’un camí vers el més ancestral.

     

    Lligat al bosc apareix la terra,

    una vall virtual originària,

    amb la qual l’autora, amb un to mític ens recorda que primer vam ser fang, després va venir l’alè i amb ell l’esperit. Aquesta unió constant entre el tangible i l’intangible omple de bellesa, equilibri i harmonia el llibre.

    I mentre llegim, el vent, s’esquitlla per les escletxes dels versos de manera de nou inquietant,

    el vent, llebeig de tot enigma

    Amb la terra, la presència constant de la pedra, símbol de la duresa, però també de l’adaptabilitat, ja que l’aigua la va amollant a la seva manera junt amb el pas implacable del temps.

    L’aigua, també omnipresent, com a font, com aljub, com un roc de glaç, com una deu, com un gorg,

    és l’aigua que sap llegir les fonts. 

    I amb l’aigua, la barca, ran de mar i una picada d’ullet a Joanot Martorell en el joc de paraules ran de mar...nostre amar ( juga com ho fa Tirant en conèixer Carmesina en la mar i l’amar).   

    Encara l’aigua, amb la presència de les dones d’aigua, en la gorga, i la dona bruixa en el conjur. Tot en la immensitat del bosc, on hi va creuant l’aigua, el foc, el vent, com elements d’un mapa que ens és proper, i que és entapissat d’herbei, de fulles, d’arbres i de flors:

    la saviesa de les flors/ la violència de les ones

     

    En aquest mapa d’espai i d’elements clau, hi hem de tenir ben present el pas del temps, sovint marcat per dos moments claus: el dia i la nit.

    És un temps expressat amb belles metàfores de l’alba i el crepuscle,

    silenci de les albes,

    o bé,

    nit estelada, càntic antic, ...antic foc  

    i també

    les fulles dels segles em germinen a les mans

    ...nuesa d’instant.

    O bé

    els meus segles,

    conscient que té un temps finit, o bé

    guarden els segles,

    que és el títol d’una de les parts del llibre. Fixeu-vos doncs com es val sovint del terme segles per parlar del temps, donant al concepte un aire de profunditat, d’eternitat.

     

    No hem d’oblidar l’ésser que viatja pel laberint de la vida, seguint-ne dubtós els diferents camins que se li presenten:

    camins... a la sàlvia dels teus arbres...

    on els versos esdevenen la guia el missatge del camí, i són:

    la memòria del propi trajecte.

    Parlem d’un poema riu, doncs? Parlem d’un camí exterior que ens mena a un camí interior que a la vegada transcendeix la vida?

    Crec que sí, i que la paraula, esdevé clau, profètica, llum, per expressar l’inexpressable.

     

    L’univers, també és present en l’obra. Sembla que l’autora evoqui un correlat entre el planeta terra i la unió que l’empeny vers el transcendent, com una mena de viatge místic vers ella, i la seva poesia, com un pont d’unió entre els dos mons.

    La presència constant de l’infinit, immutable, el paradís de substància infranquejable, aporten una mirada, que contempla amb ulls humans allò que voldríem entendre de l’espiritualitat.

    L’infinit, incessant/conjunció.

    L’etern que s’oposa al que és finit. I com una remor, als éssers més místics, més tocats per la llum, (il·luminats), se’ls dona la paraula.

    És per l’autora, la paraula, la poesia, la pròpia il·luminació? És l’entrada al propi misticisme, a la pròpia espiritualitat? Jo crec que en part l’autora és val de la paraula i el vers per entrar-hi, com si fos aigua que es filtra en aquest baluard d’eternitat.

    I a través de l’infinit es valora i es convoca la bellesa, del que l’envolta, al costat de la bellesa dels seus versos:

    La bellesa embriagada,

    la bellesa que es diu dia

    la bellesa que s’acreix,

    la bellesa que ens convoca/ inundant el fracàs.

     

    Quan el lector arriba a la tercera part del llibre de revelacions que dona títol a l’obra, troba en l’encapçalament una cita de Lal Ded, això ens fa sospitar que entrarem en un terreny més esotèric, més profund, més interior i més proper a l’esperit.

    Ho farem des d’una visió més contemplativa, més mística,... que ens porta a la recerca de la veritat del ser, i també a l’anhel de voler indagar cap on ens dirigeix aquesta part més irracional:

    l’ànima té cos de paraula,

    diu l’autora.

    Potser ella, en els seus poemes, trobarà això que cerca a través de la paraula, que crec que per a ella esdevé l’alè de la seva existència, la manera d’expressar la vivència interior.

     

    A les dues darreres parts ens acosta l’amor i la sexualitat,  la descoberta de l’altre i llavors les mans, que han anat recorrent el poemari, ara i aquí, esdevindran protagonistes junt amb la pell d’aquest:

     

    amor senzill d’estam, amor de cimalt -evocant la Victor Català-, amor de terres enllà, amor d’embriaguesa, amor de marges...

     

    I ara, al costat, la naturalesa bategant, i l’espera de la presència de l’altre, llavors

    grana la vida,

    i en mig del bosc,

    els cossos

    que es naveguen tan ardents

    i uns versos deliciosos com:

    venien del jardí de les cent roses

    vestits de reïna i de tardor

    segellen amb una bellesa exquisida el miracle d’amar.

     

    Tot això reforçat amb un escriure que es val de repeticions i d’anàfores, jocs de paraules, com darga i sarga, i les al·literacions que posen música a l’espiritualitat, a l’enigma de l’univers tan resseguit per les paraules dels seus versos.

    Els poemes son breus, de vegades de tres versos, o de dos. El vers és curt, dens, intens.

    L’obra s’escriu sempre en present i la majoria de verbs en primera persona del singular, elidint el “jo” poètic, però aquest hi respira. Alguna vegada usa l’imperatiu per donar una ordre al lector:

    No oblidis...la saviesa de les flors

    la violència de les ones...l’aire que respira...

    No hi ha signes de puntuació, i hi senyoreja l’absència de majúscules, només la primigènia forma del significant, que res no et distregui del significat.

     

    Per acabar, remarcar que la força de la seva poètica rau en el conjur de la paraula i de l’ànima, en la cerca de la vida primigènia, -com una pira funerària, símbol del retorn als ancestres-,  en la troballa del vell arbre sapiencial, en la presència d’un buit que ho omple tot de sagrat, de bellesa abissal, de set de paraula, de desig poètic, de foc de la lletra,... d’una lírica, la de la Laia, que ho amara tot de veritat cercada en les pedres, en els magmes i els renís, en els boscos, i en les paraules. I tot impregnat d’una bellesa colpidora.

    L’udol de l’existència i la música silenciosa del cosmos

    L’Empar Saéz és nascuda a Provença, a Pertuis, i actualment viu a Terrassa. És metgessa, especialista en Anatomia Patològica, poeta i activista cultural. El 2014 va guanyar el premi M. Rodriguez Martínez, Ciutat d’Alcoi, i el 2016 el 39è premi JM López Pico de Poesia. Forma part de l’organització del festival Rauxa- Setmana de la poesia de Terrassa-.

    Però avui parlem del seu darrer llibre de poesia Òrbita,  editat per La Garúa libros-Tanit.

    ...ha tret el bitllet/ amb destí al seu Jo de debò

    Aquesta òpera prima de poesia que ens ofereix la MRS està estructurada en 4 parts, que consten de 19 poemes cadascuna, també acompanya el llibre un pròleg de l’escriptor David Monteagudo, on valora els aspectes més rellevants del llibre.

    El teló de fons del llibre són les estacions de l’any, elementals, com indica el seu títol. Però aquest camí pel recorregut terrestre al voltant del sol, s’acompanya d’un viatge interior vers el Jo i les pròpies vivències del Jo poètic, que, potser, és l’alter ego de l’autora.

    L’AMANT de Marguerite Duras
    L’AMANT de Marguerite Duras

    Fa 25 anys de la mort de MD, novel·lista, dramaturga, escriptora, guionista i directora de cinema francesa.
    L’Amant, guardonada amb el Goncourt, ara fa 37 anys, va ser un èxit mundial, traduïda  [ ... ]

    Llegir més
    Mme Bovary de Gustave Flaubert
    Mme Bovary de Gustave Flaubert

    Fa 200 anys del naixement de Flaubert. L’any 1856 va publicar Mme Bovary, que va causar un gran escàndol, i li comportà un procés per immoralitat del qual fou absolt. És el relat d’un adulte [ ... ]

    Llegir més
    La Divina Comèdia de Dante Alighieri
    La Divina Comèdia de Dante Alighieri

    Aquest any fa 700 anys de la mort de Dant, autor de La divina Comèdia, una obra magna i un compendi de sabers. La conformen 33 cants i un d’introductori, amb versos hendecasíl·labs i tercets en [ ... ]

    Llegir més
    Les flors del mal de Charles Baudelaire
    Les flors del mal de Charles Baudelaire

    Aquest any fa 200 anys del naixement d'aquest poeta clàssic de la Literatura Universal. Les flors del mal, l'obra més emblemàtica, es considera l'inici de la modernitat poètica, on hi podeu trob [ ... ]

    Llegir més
    Espigues en flor Maria Antònia Salvà
    Espigues en flor Maria Antònia Salvà

      Aquesta escriptora de l'Escola Mallorquina, viatjà amb Miquel Costa i Llovera a Terra Santa i d'aquí naixerà el clàssic que us proposo. Josep Carner li va fer el pròleg i s'edità a l'editori [ ... ]

    Llegir més


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

    Ja es coneixen els números guanyadors del sorteig de la Mega Panera de Comerç del Foix
    Ja es coneixen els números guanyadors del sorteig de la Mega Panera de Comerç del Foix

    Aquest matí ha tingut lloc el sorteig de la Mega Panera de Comerç del Foix a les dependències del  local d’entitats. L'acte s'ha celebrat en presència de membres de la junta i de l’alcaldes [ ... ]

    Llegir més
    Avui i divendres vinent hi haurà mercat a Vilafranca
    Avui i divendres vinent hi haurà mercat a Vilafranca

    El tradicional mercat dels dissabtes que se celebra a Vilafranca tindrà lloc avui i divendres vinent, en motiu que les festivitats de Nadal i de Cap d'Any s'escauen en dissabte.

    Llegir més
    El Mercat dels Monjos ha celebrat els seus 30 anys
    El Mercat dels Monjos ha celebrat els seus 30 anys

    El Mercat setmanal de Santa Margarida i els Monjos va celebrar ahir diumenge el trentè aniversari de la seva creació amb un acte institucional de commemoració i un passeig de les autoritats pel r [ ... ]

    Llegir més

    El Cargol 1.178

    Penedès Guia

    Cellers de la DO Penedès

    El Santoral de la setmana

    Dijous dia 20
    Fabià, Sebastià

    Divendres dia 21
    Fruitós, Agnès

    Dissabte dia 22
    Vicenç, Anastasi

    Diumenge dia 23
    Ildefons, Francesc Gil, Climent

    Dilluns dia 24
    Francesc, Felicià

    Dimarts dia 25
    Bretanió, Elvira

    Dimecres dia 26
    Timoteu, Titus, Paula, Robert, Esteve

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

      93 890 00 11 (Ext.01)
    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
     
    redaccio@ elcargol.com
    Lorena del Amor
    (Redactora) 
     penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

     93 890 00 11 (Ext. 02)
    Montse Calzado:

     692 189 896  comercial@ elcargol.com
    Xavier Vallès:
     675 649 413  xavier@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

     93 890 00 11 (Ext. 03)
    Abdelghafour Eddalai
     93 890 00 11 (Ext. 05)
     publicitat
    @ elcargol.com
     elcargol@ elcargol.com