COLLITA DE PRIMAVERA

    La traducció al català del poemes de Geoffrey Bache Smith, editada per Edicions Reremús, Girona, és un privilegi per la normalitat literària en català. Geoffrey Bache Smith va néixer a Staffordshire el 18 d'octubre de 1894. Va assistir a l'escola King Edward's, Birmingham, al mateix temps que J.R.R. Tolkien, on van fundar la literària "Tea Cup and Barovian Society". Va ser aquí on van forjar una profunda amistat juntament amb Rob Gilson et Christopher Wiseman. Es van autoanomenar els 4 immortals. Malauradament, moriran tots a la primera guerra mundial, menys Tolkien, que serà qui convencerà la mare de Smith de publicar la seva obra poètica, aquesta que avui us proposo llegir i de la qual en va fer el prefaci.

    Smith, mentre estudia a Oxford, va escriure diferents assajos sobre poesia que compartia amb el seus amics del TCBS. Va ser una terrible pèrdua que morís com tants joves després de la Batalla de La Somme, a causa de les seves ferides el 3 de desembre del 1916. Junt amb Tolkien compartien l’interès per la literatura, i s’interessàven per les balades de l’Edat Mitjana i els textos de  Mabinogion (col·lecció de contes medievals gal·lesos coneguts a través de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhydderch i Llyfr Coch Hergest). És en aquesta etapa que Smith decideix consagrar la seva vida a la literatura.

    L’edició del llibre que us proposo consta d’una introducció de M.Simson i L. Simson Casado,  que intenten guiar al lector al llarg dels poemes de Smith, seguit per una nota dels traductors on exposen, ras i curt, que en la mesura que els ha estat possible han seguit la rima de l’original anglès, cosa complicada ja que la nostra mètrica no coincideix exactament amb l’anglesa. Bona feina doncs del tàndem traductor per poder captar l’essència i la musicalitat poètica del llibre que us proposo descobrir.  

    El llibre pròpiament dit s’obre amb el prefaci de Tolkien. És ell qui va tenir  cura de l’edició l’any 1918. Els poemes s’estructuren en tres parts: La primera, Dues llegendes (al voltant de la tomba del Rei Artús enterrat a Galstinbury segons la llegenda, junt amb altres temes artúrics) i la segona consta de I part de poemes. La tercera de la  II part de poemes,  i a més  a més hi ha dos poemes solts, La mort de Sòfocles i Tan bon punt la ploma es deixi.

    Smith es veu influït en el seu pas per la King Edward’s School per la literatura celta. Amb els seus amics volien aconseguir un món millor, modificar la societat a través de la redempció de les arts.  Smith reflexiona en el poema Rima sobre la necessitat de retrobar l’esperit de l’antiguitat. Se sentien decebuts amb la salvatge explotació infantil i, de tota mena,  que imposava la societat industrial de l’època. Més que 4 amics eren una mena de germandat. La seva estreta relació amb Tolkien es deu a què a tots dos els agradava l’art, el llenguatge i la poesia. Quan Smith arriba a Oxford, Tolkien, segurament influït per Smith, comença a desenvolupar temes irlandesos i celtes en la seva poesia.

    Poc a poc van apareixent els temes recurrents de la seva lírica, com ara l’eterna presència de les fulles, i de manera especial les fulles a la tardor, juntament amb el mar i el vent (potser lligat a la simbologia de netejar però també d’arrasar-ho tot quan passa, com una mena de guerra,...la salvatge harmonia del vent...) Podem parlar de la influència dels romàntics en aquests temes, que coneixia de ben segur.  S’hi respira Wordsworth en els seus versos. Sovint es val de les comparacions i de la força del com, per jugar amb aquests elements que us comento.

    Un altre element clau en aquesta poètica és la força dels camins,...que hem trepitjat...camins immaculats... que no podem evitar de relacionar amb el propi camí de la vida que s’oposa a la presència constant del pas del temps ...l’inexplorable blau cel, / l’únic que no canvia amb el pas dels anys... i la mort, jo diria imposada pels terribles temps que va viure...la mort és ara entre ell i jo... o bé....en el salvatge esdevenir dels temps presents...quan parla de la mort d’un company.  La guerra i la mort s’hi fan presents.

    Traspua també l’amor al seu país, malgrat les ciutats destruïdes i buides d’infants, i el desig, la necessitat de fer present sempre la Natura en el silenci del cel, en el silenci dels arbres, i en la necessitat d’...explicar tranquils històries d’ulls amables...i sentir la força de l’amistat...Un amic, amb cordes, que mai no seran trencades, / estan lligats al seu cor per sempre, fins a la fi. La pau interior i la saviesa  la retroba també amb la Natura,...perquè tota la saviesa i tot el coneixement/ es troben escrits als camps, senzillament. Proper a Horaci, vol perdurar en l’harmonia dels clàssics.

    La importància de l’Art en el grup d’amics recorre l’obra, i no es queda només en la poesia, també en la música, en Schumann, i en la pintura, que es mostra en els bells quadres que creen els seus versos que s’amaren de musicalitat.

    Sense cap mena de dubte cal donar les gràcies a Tolkien per haver-nos acostat la bella, imprescindible, profunda, mítica, i propera poesia d’Smith, que de ben segur va marcar la narrativa de Tolkien.

    Traducció: Ivan i Anna Godoy López. Publicat a Edicions Reremós. Girona.


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

     

     

     

     

     

    Penedès Guia

    El Santoral de la setmana

    Dijous dia 20
    Silveri, Florentina

    Divendres dia 21
    Lluís Gonzaga, Ramos

    Dissabte dia 22
    Joan Fischer, Tomàs

    Diumenge dia 23
    Zenó, Josep, Agripina

    Dilluns dia 24
    Joan Baptista

    Dimarts dia 25
    Pròsper, Guillem, Oròsia

    Dimecres dia 26
    Pelai, Joan, Pau, David, Perseveranda

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

     93 890 00 11 (Ext.01)
    691 484 842

    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
    redaccio@ elcargol.com

    Roger Freixa
    (Redactor) 
    penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

    93 890 00 11 (Ext. 02)

    Montse Calzado
    692 189 896
    comercial@ elcargol.com

    Noelia García
    625 414 156
    comercial2@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

    93 890 00 11 (Ext. 03)

    Abdelghafour Eddalai
    publicitat
    @ elcargol.com
    elcargol
    @ elcargol.com