Aquest divendres es farà a Vilafranca un acte en suport a les dones de l’Iran. L’acte, organitzat per la vilafranquina Mariona Junyent i la terapeuta familiar Rosa Rabbani, amb el suport de l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, tindrà lloc a partir de les 19h a la plaça de la Vila, i estarà conduït per la vilafranquina María Rodríguez Sandía.
Consistirà en la lectura d’un manifest a càrrec de Rosa Rabbani, dona iraniana exiliada del seu país des del 1980 i resident a Vilafranca des d’aleshores, un acte simbòlic de tallada de cabells, que s’enviaran al Consultat de l’Iran a Barcelona, una encesa d’espelmes i un minut de silenci en homenatge a totes les morts silenciades al llarg dels anys. Segons explicava Mariona Junyent, també hi haurà música en directe a càrrec de Katy Evoghli, cantautora iraniana exiliada, es podran sentir les paraules de la cantant Marina Rosell i es projectarà el tema The Wall del cantant, baixista i líder de Pink Floyd Roger Waters. El cartell de l’acte és obra de l’artista Cris Zunk.
La doctora en psicología social i terapeuta familiar Rosa Rabbani explicava aquest matí durant la presentació de l’acte que “a Vilafranca volem solidaritzar-nos amb la situació del país. El fet que la gent hagi sortit al carrer a protestar per l’opressió que es viu no és nou, però sí que és el primer cop que arriba a tot el món. A més, que les dones s’hagin solidaritzat com ho han fet tallant-se els cabells és un gran gest”.
Després ha traduït les paraules d’una parella iraniana que va arribar fa tres mesos a Vilafranca, procedent de Sòria i abans de Turquia, on han estat més de set anys vivint com a refugiats. Es tracta del Hamed i la Sepideh Shobeirian, que van haver de marxar del país per formar part de la comunitat Bahai, la minoria religiosa no musulmana més gran de l’Iran. Segons explicaven “és molt difícil viure sempre amb por i estrès per si et portaran a la presó, tal i com li va passar a la Masha Amini, una noia de 22 anys a qui se li veia una mica el cabell a través del hiyab i que va acabar morta després dels cops que va patir a la presó per part de la policia de la moral.
La Sepideh assegurava que “aquest no és l’únic cas que s’ha produït, però sí el que més ha trascendit públicament. A les limitacions com a dona se sumen les de tenir una ideología diferent a l’oficial i única permesa: l’Islam. A molta gent la detenen contínuament i els interroguen sobre les seves creences i opinions”, explicava.
El Hamed afegia que “per als refugiats sempre és complicat sortir d’un país i anar a un altre perquè et tornes estrany a tot arreu”. Tanmateix assegurava haver-se sentit ben acollit aquí, i apuntava que “tot el que es parla als mitjans de comunicació sobre el país és molt important. Cal posar de relleu el que està passant i que hi ha centenars de milers d’iranians tancats a Turquia a l’espera de l’autorització per poder viatjar”.