Més de 18.000 refugiats ucraïnesos han arribat a Catalunya fugint d’una guerra i una invasió que ha provocat milers de morts i ferits, a més de tot tipus de situacions, que fa setmanes que omplen pàgines dels diaris i dels informatius de ràdio i televisió. Fa uns dies van arribar a Vilafranca dues joves ucraïneses amb els seus fills, una de les quals s’havi allotjat amb una família vilafranquina des del 2005.
Fa unes dies van arribar a Vilafranca dues joves ucraïneses amb els seus fills, una de les quals s’havia allotjat amb una família vilafranquina des del 2005. Es tracta de l’Olena, que va sortir de la seva aldea d’Ucraïna amb el seu fill Yan, i la seva amiga Alina amb la seva filla Alisa, deixant enrere els seus marits i familiars. Amb elles i amb dues vilafranquines més que han acollit persones del país, i de les quals ara no en tenen notícies, vam parlar dijous passat.
L’Olena ens explicava que van passar molta por quan el 24 de febrer a les 5 de la matainada van sonar les sirenes a Sukachi i van veure que els russos els atacaven: “vam anar al búnquer que teníem preparat i no vam poder dormir en tota la nit. El cel tenia un altre color i vaig pensar que no en sortiríem vius”. Uns dies després van agafar el cotxe amb el més essencial i van marxar a casa d’uns amics situada a unes quatre hores de distància, on van poder estar-hi uns dies, per després traslladar-se fins a la frontera de Polònia, a cinc hores de trajecte. Allà van estar 33 hores, fins que una altra amiga va contactar amb una ONG, que els va recollir i van gestionar la seva tornada.
Ho van fer llogant quatre places en una furgoneta, fletada pel Real Madrid i per un dels propietaris de Conforama. Ara respiren alleujades per ser aquí i haver arribat bé, però encara estan molt afectades pel que han viscut i preocupades pels familiars que s’han quedat al país.
Asseguda al seu davant, la Isabel l’escoltava amb atenció i preocupació. Ens explica que fa cinc anys va acollir una noia de 7 anys, la Maria, perquè “vaig veure un cartell que deia que buscaven famílies acollidores per a persones de Txernòbil i no m’ho vaig pensar gaire”. Ho va comentar amb la seva família i van posar fil a l’agulla. Malgrat les dificultats inicials, l’adaptació a la seva família va ser total, i ara és “una més”. Uns anys més tard va tornar a Kiev i actualment viuen a Ivánkiv. Arran de la guerra, van mantenir converses via WhatsApp fins el passat gener, però el 5 de febrer van perdre la connexió, i ja no saben res més d’ella o de la seva família.
La Loli tampoc sap res des de fa un mes de la Clara, la nena que va acollir fa set anys de Sukachi, i que ara en té 14. Per això cap de les dues ha acollit infants del país, perquè tenen l’esperança que tornin les que ja havien acollit.