El jaciment arqueològic de Cal Bou, va ser declarat Espai de Protecció Arqueològic (EPA) l’any 2001, tot i que ja estava documentat des de l’any 1932 per Pere Giró als seus apunts de camp. Les evidències que es van trobar llavors i més endavant l’any 1969, van marcar la importància patrimonial que podia tenir el jaciment ubicat a les vinyes de Cal Bou. Aleshores es podien observar encara algunes estructures d’una vil·la romana.
Recentment, a causa de l’arrencament de vinyes i per les modificacions del sòl que s’han de dur a terme, en ser un EPA s’havia de fer un seguiment arqueològic per conèixer les zones afectades i delimitar les possibles restes arqueològiques. A nivell superficial ja es podia observar una gran quantitat de material ibèric, fragments de tegulae d’època romana i a més, els rebaixos de terra que es van realitzar al marge amb les vinyes de la Llinda van treure a la superfície un crani humà seccionat per la màquina. A l’hora de delimitar la zona, per si hi havia més enterraments, s’ha trobat part de la necròpolis romana del Camí de Llinda, i possiblement continua sota les vinyes, fins a la capella actual.
A la zona amb més presència de material ceràmic es va fer un sondeig on s’han trobat com a mínim 9 estructures d’emmagatzematge de cereals tipus sitja, i un gran retall reblert amb restes romanes. La primera sitja excavada fa 1,9 metres de profunditat i ha posat a la llum una gran concentració de fragments d’àmfores, com a mínim entre 7 o 9 àmfores de producció ibèrica. Entre els altres materials documentats cal destacar la presència de dues bases de copes per beure vi importades de la península Itàlica, així com plats, tenalles i altres formes de la ceràmica ibèrica. Les sitges que s’estan excavant actualment també estan donant sorpreses, entre elles l’aparició d’un scalptorium de bronze, un rascador o gratador de pell, que es feia servir com a estri d’higiene personal. Les restes documentades a les sitges excavades presenten una datació aproximada d’entorns l’any 100 aC, segles II I aC, fase de l’ibèric final i/o la fase romano republicana.
Pel que respecta a les inhumacions de la necròpolis romana, el primer individu trobat, el més afectat pels rebaixos de terra, té a sobre els genolls una moneda de bronze del segle IV dC, concretament dels anys 347 i 348, època de l’emperador Constant. El segon individu, trobat en molt bones condicions, presenta com aixovar una agulla pel cabell feta d'ós i s’han identificat al seu voltant, un total de 21 claus de ferro. Tot i que es troba en procés d’estudi, tal vegada la difunta la van dipositar a sobre d’una taula de fusta o llitera fúnebre amb claus pel seu transport fins a la sepultura. Amb una fusta amb claus clavats al seu voltant es podia lligar millor la mortalla i subjectar el cos.
Els treballs arqueològics a Cal Bou s’allargaran durant el mes de juliol amb l’objectiu d’excavar totes les restes identificades. Els treballs estan sufragats per la promotora de la plantació, La Costa Valldosera SL i el propietari de la finca, l’Albert Valldosera d’Avinyonet del Penedès, que han facilitat en tot moment la recerca i els treballs en aquest jaciment. La intervenció compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i el jaciment de la Font de la Canya. El propietari es podrà acollir a les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que arriba a cobrir una part important dels costos dels treballs.
Aquests treballs donaran a conèixer una altra part de la història del municipi d’Avinyonet del Penedès i remarca la importància de la presència ibera i romana dins del territori penedesenc, ja que des del mateix jaciment de Cal Bou, es poden ubicar fàcilment altres jaciments arqueològics que es troben al voltant d’aquest, entre ells: Montargull a Caves Parxet, la Torre romana de les Gunyoles, les restes al voltant del celler Mas Comtal, la Torrota del Moro de Subirats, el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs i fins i tot la Capella de Llinda, ja que possiblement a sota d’aquesta i al seu voltant, es podria situar la possible vil·la romana de la Llinda.