L’Ajuntament de Vilafranca inverteix 6.250.000 euros del pressupost anual de l’ens, un 10% del total, en l’àmbit educatiu, 5 milions dels quals es destinen a activitats que no són de competència municipal. Segons han reiterat aquest migdia tant l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, com la regidora d’Educació, Xell Montserrat, “un 80% del que fem és voluntat política i un 20% competetència municipal”.
Tots dos han detallat els recursos que des de l’Ajuntament es destinen en matèria educativa en una exhaustiva roda de premsa celebrada a l’edifici de l’Enològica. Un 27% del pressupost es destina a les llars municipals, un 21% a la neteja dels centres, un 17% a l’Escola Municipal d’Art Arsenal, un 14% a l’Escola municipal de Música M. Dolors Calvet, un 6% a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, un 5% a activitats de suport educatiu, un 3% a ajuts a l’escolarització i vetlladores, un 3% a recursos de segona oportunitat o PFI, un 2% a activitats de lleure educatiu per als infants i famílies i un 2% a la cessió d’espais municipals.
Per Txell Montserrat, “les dades demostren que a Vilafranca fem una aposta ferma per l’educació, fet que no només es veu en el pressupost, sinó també en el fet que hi destinem un 10% dels recursos, quan institucions molt més grans hi dediquen un 6%. Això ja ho diu tot”. La regidora ha insistit en què “les competències pròpies són escasses: la neteja, la consergeria i els subministraments dels centres, i això en l’àmbit de Primària, perquè la Secundària té circuïts diferents. La diferència fins als 6’2 milions de pressupost és voluntat política”. També ha afegit que “l’Ajuntament està sempre al costat dels centres educatius, perquè les administracions locals hem de complementar el que ells fan, no substituir ningú”.
El suport econòmic als centres es tradueix en 400.000 euros, 300.000 dels quals es destinen a activitats de suport educatiu, i 100.000 a programes d’ajuts a l’escolarització i vetlladores. Respecte a les primeres, el consistori programa 102 activitats (teatre, piscina, música, emprenedoria, educació viària, etc.) a 20 centres educatius, totes dins de l’horari lectiu, amb més de 35.260 participacions per part dels alumnes, fet que representa un cost de 56 euros per cadascun.
Les prioritats municipals són la lluita contra l’abandonament escolar prematur i l’accés equitatiu i universal als recursos municipals. Segons ha explicat la regidora, “tenim la vocació de donar suport a la ciutadania i donar el màxim d’opotunitats possibles perquè puguin crear els seus propis itineraris vitals. Cal que ningú es quedi enrere”.
L’alcalde, Pere Regull, també ha insistit en què “l’Ajuntament fa una aposta clara per la formació i l’educació amb tres objectius: reduir el fracàs escolar i la segregació; educar i formar per trobar una feina, i culturitzar”. I aquests reptes s’aconsegueixen, segons ha explicat, “fent que les ajudes arribin a tothom, establint una tarificació social a les llars d’infants, per tal que tothom hi pugui accedir i conèixer la nostra llengua i cultura, fet que és un dels factors clau per la lluita contra la segregació, i també donant suport als centres educatius, als infants i a les famílies”.
Més alumnes amb necessitats educatives especials detectats arran del canvi en els ajuts a l'escolarització
Pel que fa als ajuts a l’escolarització, els criteris d’atorgament dels quals van canviar fa un parell d’anys per adaptar-se al barem que estableix la Generalitat, i que van ser durament criticats per l’oposició perquè representaven un 3% del pressupost del departament, Regull apuntava que “no són només un 3% perquè la tarificació social de les llars d’infants, les activitats de suport educatiu i les activitats de lleure també s’han de sumar a aquest 3%. Poc més podem afegir, perquè, si ho féssim, hauríem de retallar d’altres partides”.
El canvi de criteri, segons explicava la tècnica d’Educació, Dolors Peñafiel, va permetre passar dels 300 i escaig alumnes que rebien ajudes a les 800 atuals, perquè es van detectar moltes més persones amb necessitats especials que se n’han beneficiat des d’aleshores”.
Regull ha assegurat que “Vilafranca és un referent per al departament d’Educació de la Generalitat, perquè un dels punts que estableix el nou decret de l’àmbit és disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME), fet que ja tenim des del 2007”. Segons afegia la tècnica d'Educació, el nou decret d’Educació aprovat el 16 de febrer també ha establert una variació respecte a la detecció de les necessitats especifiques dels alumnes, amb una nova categoria per a les persones amb mancances econòmiques.