La Plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola va presentar ahir al CIC Fassina de Sant Sadurní els treballs realitzats en els darrers nou mesos amb l’objectiu que el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat els tingui en compte a l’hora d’elaborar el Pla Territorial Parcial del Penedès. La idea, segons va exposar l’enginyer agrònom Ignasi Grau és “elaborar continguts per tal que el departament acabi el pla amb propostes noves i de qualitat, que tinguin en compte l’autèntic valor del paisatge dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, a partir d’una opinió tècnica”. Segons va apuntar, la sintonia amb el departament ha estat bona en les cinc sessions de treball que s’han fet conjuntament i esperen que tinguin en compte les seves recomanacions.
L’economista Miquel Morell va fer una anàlisi econòmica de la cadena de valor del vi i el cava i la seva trascendència territorial, fent una compartiva entre el Gran Penedès i la zona de Llevant, formada pels dos vallesos. Entre les dades que va donar, va demostrar la importància del sector en el PIB comarcal, que “té una medalla d’or en allotjaments, de plata en visitants, i de bronze en impacte econòmic”, perquè té un gran nombre de cases rurals, principalment a l’Alt Penedès, un nombre suficient d’hotels, sobretot a la costa, i més de 5.000 habitatges d’ús turístic, la majoria dels quals al Garraf i al Baix Penedès. A més, la Marca Enoturisme Penedès, la tercera d’Espanya en volum de visitants, genera un impacte econòmic de 13,18 milions d’euros anuals a la comarca.
Tot seguit, van tenir lloc dues intervencions referents al quart cinturó, que la plataforma apunta que s’hauria de tancar sobre l’A-2 i/o sobre l’AP-7, en l’àmbit Martorell-Abrera, i no fer-lo passar per Sant Sadurní i Sant Llorenç d’Hortons, ja què “no serviria per a res al territori, on només un 5% dels assentaments millorarien amb el seu pas, pel que fa a la distància respecte d’altres infraestructures”, segons assegurava l’arquitecte Sebastià Jornet. A més, s’hauria d’acabar l’N-340 en el tram d’Ordal i buscar una solució al tram entre Vilafranca i el Vendrell, en forma de rotondes o altres elements disuassoris, a més de fer nous enllaços a l’AP-7 a Santa Margarida i els Monjos i la la carretera de l’Arboç a Llorenç del Penedès.
Durant la jornada també es va parlar de la població i el nombre d’habitatges que es preveu al Gran Penedès en un futur. Segons Jornet “el Gran Penedès produirà mil habitatges cada any, quan estan planificats 100.000, així que tenim planificada la zona per als propers 100 anys vista”, assegurava. Per aquest motiu, apuntava que “la Generalitat hauria de posar atenció en resoldre les realitats existents i millorar l’expectativa de futur de les quatre comarques”.
El també arquitecte i director del Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, Miquel Vidal, va apuntar que “hem de resoldre la incapacitat del planejament actual per fer front a l’organització del territori. L’urbanisme és una ciencia moderna per ordenar les ciutats. Ara és més interessant i necessari organitzar el territori que les ciutats”.Per això, alertava que “ara tenim l’ocasió d’intentar solucionar un tema pendent, que és com es vincularà el paisatge a la planificació territorial, que actualment es fa a escales grans, mentre que el paisatge de proximitat té una escala més próxima i social”. Vidal va afirmar que “el Penedès és un referent molt important, és un bon camp d’experimentació i té un component diferencial: és una zona que té una dinàmica agrícola tradicional enganxada a una de les àrees metropolitanes més dinàmiques d’Europa”. Per això, una de les línies del congrés és insistir en la lluita perquè l’urbanisme contemporani incorpori el territori rural de forma raonada i actual. Aquest és el veritable debat urbanístic i paisatgístic del segle XXI”, va assegurar.