L'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, acompanyat del primer tinent d’alcalde, Francisco Romero, el regidor de Territori i Serveis Urbans, Josep Maria Martí, i el regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, han valorat aquest matí les al·legacions presentades a la modificació puntual del POUM que afecta la zona del carrer Comerç. En total s’han presentat 27 escrits d’al·legació: 18 de propietaris dins l’àmbit, dos de llogaters, tres de grups polítics municipals, un de l’associació de veïns del barri, dues de persones físiques no residents en el barri, i una de la plataforma Obrim el Molí d'en Rovira.
Segons explicava l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, "estudiarem totes les al·legacions i les respondrem. Creiem que els veïns no estan descontents amb la proposta en general, però a uns 250, que són els més directament afectats, m'agradaria explicar-los millor el que estem fent". Per això, s'ha organitzat una reunió privada aquesta tarda a les 19h a l'edifici de l'Enològica per als veïns del sector ubicat entre la Plaça Vilanova el carrer Doctor Fleming i General Vallès. Regull advertia que "no es tracta d'una reunió oberta, sinó només adreçada a aquests veïns perquè els volem donar l'oportunitat d'escoltar-nos. Potser molts no van anar a les reunions que vam fer amb l'associació de veïns i els han venut coses que no són certes". El batlle lamentava que "se'ls hi ha fet por amb afirmacions que no responen a la realitat, com que es construiran 900 pisos de cop, quan "el que es fa és una planificació urbanística de 900 pisos que s'acabaran de construir en uns vint anys". Regull ha recordat també que el pla del 2003 ja en dibuixava 900, i el del 2007, que es va tirar enrera, en projectava 1.200.
L'alcalde assegurava que "creiem que moltes de les al·legacions són impulsades per motius polítics. És lícit recollir signatures en contra del projecte, però són només 150 davant dels 1.900 veïns que viuen actualment al barri". A més, s'ha criticat que el pla s'ha fet sense un estudi de mobilitat, quan "aquest es farà en base a una diagnosi que s'està fent, i que estarà enllestida molt abans que el primer pis es pugui construir".
Pel que fa als equipaments, que des de la plataforma Obrim el Molí d'en Rovira i des d'alguns grups de l'oposició es criticava que no n'hi haguessin, Regull apuntava que "ara el barri no en té cap. O es fa aquest pla, o aquest barri no tindrà equipaments. Aquest pla és la punta de llança de la rehabilitació del barri. És un pla en positiu, d'ordenació, per tal que es desenvolupi la zona. Si no es tira endavant, el barri anirà a pitjor, perquè ja s'estava degradant, en no hi haver nous locals per tirar endavant més negocis i tenir un 30% buits". Per tot plegat, manifestava que "volem un barri que barregi residència i feina. Fer una cosa digna i adaptada al segle XXI". En el mateix sentit s'expressava el regidor d'Urbanisme, Josep Maria Martí, que apuntava que "fa 15 anys que els propietaris del sector tenen activitat i no en podien desenvolupar més perquè hi havia un buit legal. Era la nostra responsabilitat solucionar aquest tema. Per Vilafranca és una oportunitat per crear noves activitats aquí i mantenir-les".
El primer tinent d'alcalde, Francisco Romero, apuntava que "aquest és un tema complex, del qual n'estem parlant des del 2003, i pendent de solucionar. S'ha fet una proposta tècnicament molt ben feta durant dos anys, i les al·legacions mostren que és necessari. Alguns creuen que hi ha masses càrregues, altres volen més edificabilitat, però el problema és que hi ha hagut una politització del tema. La urbanització del cobriment de les vies la fa l'Ajuntament per garantir que hi hagi una coherència global i per treure càrregues i pressió als afectats, tal i com s'ha fet en altres sectors. Nosaltres estem convençuts que aquest pla de millora és una oportunitat per al barri".
El pla del carrer del Comerç inclou més de 3.000 m2 per a equipaments i més de 18.000 m2 de zones verdes. Sobre aquestes darreres, i les possibles "trampes" apuntades des de Vilafranca en Comú, el regidor d'Urbanisme, assegurava que "aquí no hi ha cap trampa. Hi ha un document molt extens, que s'ha treballat tècnicament, i que ha estat supervisat per la Generalitat. A més, algunes de les al·legacions que s'han fet en positiu, les incorporarem al pla perquè el milloren".
Finalment, sobre les "presses" del govern per aprovar el pla, i el magre procés de participació ciutadana impulsat, el batlle apuntava que "si fos per l'oposició, no s'hauria fet el passeig Rafael Soler ni s'estaria fent el del carrer Papiol. Nosaltres hem de governar. Aquest pla es presta a la demagògia, però l'havíem de portar a aprovació en un moment en què hi hagi estabilitat política, com ara".