Ara és el punt àlgid d'aquesta campanya vitícola, afectada per fredorades a finals de març, per recurrents i intenses onades de calor... i per la sequera perllongada en el temps i àmplia en el territori, que arriba a valors similars als de l'any 2008.
A resultes de tot plegat, ponderant-se per les circumstàncies de cada lloc, de cada finca, es preveu una reducció en la producció (quilos/ha), junt amb canvis en la qualitat del raïm/most (grau, acidesa, color, aroma).
Si s'assumeix com normal, res a dir i fer, sinó es així, cal repensar el territori i en el que en ell si planta, per tal de mantenir els objectius productius i enològics de cada bodega (ENOVITICULTURA 77, pp 28-35. Juliol-Agost 2022).
Tanmateix, per la sequera, que s'incrementarà en els propers anys (https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf), a més de l'agronomia, més o menys tecnificada, caldrà recordar i en conseqüència aplicar conceptes, com el de capacitat de càrrega d'un sistema, és dir lo que aquest pot mantenir funcionalment actiu, sense l'aplicació de recursos externs, més enllà de l’energia del sol, inherent a tot el planeta. Així, serà important repensar la densitat de plantació, la productivitat per hectàrea i el propi cep, per optimitzant l'aigua, i per tan la producció.
Fent números, a partir del treball del Dr. Jesús Yuste (ENOVITICULTURA 77, pp 56-58) es pot veure que per les produccions actuals de 12000 quilos/ha i considerant una pluja mitjana de 500 mm i una capacitat d'emmagatzematge d'aigua en el sòl del 20%, actualment hi ha un dèficit d'aigua potencial d'uns 400 m3/ha.
Lo que fa pensar en una "prioratitzacio", és dir amb menys ceps i més petits per unitat de superfície, podent ésser aquest tema un dels reptes de R+D+T+i del nou I4Vi, per tal de contribuir al manteniment actiu i funcional d’una de les parts més importants del sector agroalimentari català.
