Aquest dies ens estan informant el mitjans de les projeccions ambientals fetes pels propers dies, pels Agents Rurals del DACC de la GENCAT
La imatge es colpidora, i immediatament es projecta en els boscos, sempre els boscos, que son el 66% de la superfície del país, els quals estan en perill, cert, per moltes causes i una d’elles, per un maleït cercle virtuós, que es genera en que hi ha més evaporació per l’increment de temperatura, segueix amb molts episodis de pluja imperceptible i molt pocs de pluja important en quantitat i manera, essent el següent pas, que els boscos (dues terceres parts de la superfície de Catalunya) consumeixen aigua, donant-se com resultat final dels diferents passos, una sequera molt forta, que torna a retro alimentar el cercle.
Aquesta sequera en el cas dels boscos promou perill d’incendi, però també promou perill, en àmbits lligats a la salut com son l’alimentació i el confort tèrmic de les persones, genera importants problemes per pèrdua de productivitat de conreus, ramaderia i pesca en aigües someres, i en les persones greus problemes per desequilibris tèrmics, deshidratació i dificultats pel descans.
Tancar parcs naturals, obrir piscines i llocs refrigerats es una solució, absolutament d’emergència i sentit comú, però es un autèntic pedaç en un teixit, el clima del país, totalment esparracat.
Tanmateix, es segueix pensant i actuant vers un dema que no serà, i no es que manqui informació, com la generada i explicada per Meteocat a nivell de clima meteorologia.
Les previsions de les temperatures en 2050 son clarament a l’alça, per tant el negatiu cercla virtuós abans descrit, seguirà generant sequera, fins i tot més intensa.
La pregunta es perquè no es tenen en compta els estudis i projeccions respecte dels boscos (CTFC i CREAF), del sector agroalimentari (IRTA, universitats), de les masses d’aigua (ACA, ICGC), els informes de AEMET, SMC, TICCC, MedECC...?
Hi ha consciencia, de que els problemes poden esser complicats o no de resoldre, però el que es segur es que son complexos, per tant a manca d’estudis i solucions holístiques, perquè no es comença a gestionar el territori, l’únic que tenim, respecte d’objectius de país, com pot esser la sobirania alimentaria?
Si es redueix la massa forestal amb el coneixement actual, no te perquè incrementar-se l’erosió, ni tant sols la pèrdua de capacitat embornal de carboni, però el que es segur es que es guanyarà aigua pel cicle hidrològic (el projecte MEDACC** ho xifrava en un 20%), si l’agricultura fa el millor per cada lloc, l’eficiència en l’ús de l’aigua esta assegurada, si s’incrementa l’ús d’aigua reciclada...i així un llarg etcètera, es tindrà més aigua a l’abast de tothom, amb models de governança equitatius, justos,..., fins i tot solidaris.
Potser comença a esser pertinent preguntar als joves si han vist ploure, i a nosaltres preguntar-nos, que hem fet tenir aigua.
Es molt esfereïdora la incertesa vers el futur, però segurament ho es més la certesa del present. Ha arribat indefectiblement el temps de fer, a la fi d’esser.
*(Have you ever seen the rain? Creedence clearwater revival;1970; https://www.youtube.com/watch?v=Gu2pVPWGYMQ)
