El Penedès no se cierra, aquest era un dels crits que es van sentir diumenge a la Manifestació de suport als treballadors de La Cristalera de l’Arboç. Uns treballadors que pateixen les conseqüències de la desindustrialització d’un territori com el Penedès. Una desindustrialització violenta que trenca famílies i pobles de la comarca.
Una desindustrialització d’un territori que porta molts anys esperant el suport de les administracions superiors, Generalitat i Govern Central, per tal de donar resposta a un canvi estructural del sistema econòmic que té unes repercussions sobre els treballadors i les treballadores.
L’administració municipals, els 14 alcaldes i alcaldesses de la comarca hi som, sempre hi som donant suport als nostres ciutadans. Aquest diumenge un cop més vam voler donar suport a tots els treballadors i treballadores.
El municipalisme, l’administració més propera, sempre hem volgut defensar les necessitats del territori, però ens manca el suport de la Generalitat. Des del municipalisme és poden gestionar pobles i ciutats, però no territoris més amplis, es troba a faltar el suport de la Generalitat.
El Penedès és un territori atractiu, ben posicionat i amb unes possibilitats de creixement enormes. La seva proximitat a Barcelona determina una pressió urbanística brutal, solar d’activitat industrial que es transformen en activitat logística per donar servei a la metròpoli. Aquesta transformació d’us urbanístic és la que també transforma el teixit productiu del Penedès.
No podem renunciar a un Penedès industrial, com tampoc a un Penedès turístic com tampoc a un Penedès agrícola. El que no podem permetre és una metropolitització salvatge del Penedès.
