Mai d'ençà que es tenen dades meteorològiques s’havia patit una sequera tan extrema, de fet encara es pateix.
D’igual manera, és el primer cop en la recent història, que es coneix la seva evolució des de l’inici climàtic i meteorològic, al qual, pels coneixements de què es disposa se li associen els fenòmens propis del canvi global, com són un major consum per sectors, per persona i al llarg de tot l’any.
Tot, amb un nivell de coneixements científics i tècnics molt superiors als de fa uns anys, i fins i tot, als dels països que ens envolten en el Mediterrani proper i llunyà, en els temes relacionats amb l’aigua i als estressos ambientals/agrícoles/socials associats a ella.
Cal doncs agrair als que estan fent possible sortir d’aquesta situació, considerant tan sols l’objectiu de proporcionar aigua, sense fer distincions territorials, ni de creences i d’idees, ni de disponibilitat econòmica..., fixant-se només en la població i les seves activitats.
És important donar les gràcies, als déus, cristos, verges, santes i sants, divinitats... que després d’un període sense fixar-s’hi massa, fins i tot gens, en la manca d’aigua, darrerament s’han posat a treballar per generar pluja, per proporcionar aigua.
Som un poble arrelat a la nostra cultura (https://vadevi.elmon.cat/entrevistes/mariano-barriendos-sequera-no-excepcional-si-severa-126467/; https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/la-rogativa-a-penafel-per-fer-ploure/), que no hem de perdre mai i per cap concepte, però sí adaptar-la als temps, pel que fa als coneixements de què es disposa i models de governança relacionats amb la societat d’avui i el pròxim demà, a la fi, no és més que aplicar sentit comú, que no té preu ni ideologia, tan sols un gran valor.
Les coses són com són, i per tant cal reconèixer-ho i agrair-ho sense recança ni restricció als ens i forces sobrenaturals que ho fan possible.
