Finalment les forces independentistes han arribat a un acord amb el PSOE per fer possible la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol. I ho han fet desbloquejant les tres carpetes que marquen els grans consensos a nivell de país: amnistia, resolució del conflicte polític, enfortiment autogovern. L’acord d’ERC ho establia i l’acord de Junts hi afegia un relat retòric complementari.
L’amnistia és una gran victòria pel país. Després de quatre anys de batalles i de petits passos com els indults i les reformes del codi penal, sense les quals avui no seria possible l’amnistia, s’ha aconseguit aquest acord que ha de permetre posar el comptador a zero de la repressió política de l’Estat contra l’independentisme. L’amnistia és una victòria. Una reivindicació del moviment des de que la repressió va fer-se evident amb els empresonaments. I l’ha reivindicat tothom. L’amnistia que és i ha de ser per a tothom ha de respondre a aquests objectiu, tancar el capítol de repressió i tancar les causes obertes. No ha de ser un colador de casos extemporanis i que res tenen a veure amb el procés. L’amnistia ha de cobrir tota la repressió pel procés i ha de permetre el retorn de les persones exiliades. Totes. Per això és clau que els casos amb acusacions de terrorisme, quina bajanada!, quedin ben recollides a la llei. Que les presses o un titular no faci perdre o desviar aquesta oportunitat històrica.
S’enforteix també la via de la resolució política del conflicte entre Catalunya i Espanya a través de la negociació. Amb tres taules, més per patetisme partidista que per altra cosa, però positiu al cap i a la fi. Quan s’acorda s’ha de fer pensant en el país, com va fer ERC impulsant una taula de governs quan no presidia la Generalitat. Hagués estat més fàcil, però més fútil, fer-ho només com a partits. Pensar en el país o el partit, aquesta és la qüestió. Els dos verificadors internacionals, el primer acordat per ERC i el segon per Junts, marquen una intensificació de la resolució. La taula de negociació entre governs, la real, ha de poder establir més resultats visibles i avançar en el punt central del conflicte: el dret a decidir. Hi ha opcions. Tal com recull explícitament a l’acord de Junts hi ha una via constitucional per fer possible el referèndum.
I finalment les qüestions d’autogovern, com l’inici d’un finançament just i singular per a Catalunya que d’aconseguir-se seria una de les fites més rellevants i importants de les últimes dècades i el traspàs total i per fases de Rodalies, si i també la R4, que ha de significar el capgirament de la deixadesa i l’abandonament que l’Estat espanyol ha dispensat en aquest servei estratègic pel país fins a convertir-lo en un servei fallit.
Tres carpetes que aporten un pas endavant per Catalunya. Que reforça el rumb que l’independentisme majoritari ha fet aquests últims quatre anys i que han fet possible la conquesta de l’amnistia, el reforç de la resolució del conflicte i guanys en l’autogovern.
Ara cal que s’actuï amb responsabilitat, posant l’interès general per davant de tot. A fer suar la legislatura i a transformar els acords en realitats. És una oportunitat, del bon fer de tots els actors en dependrà la possibilitat d’aconseguir petites victòries. Petites victòries sense les quals, no és plantejable l’assalt als cels de la llibertat.
