Últimament, s’està generant un debat, intencionat segurament, entorn la inseguretat de la ciutadania. I no és fortuït la incursió d’aquest tema a mitjans de comunicació i debats polítics, és que tenim una cita electoral d’aquí a pocs mesos. Però hem de reflexionar cap a on volen portar aquest terme, que molta gent creu que hi volem passar de puntetes, però que de bon grat ens hi volem endinsar.
Tradicionalment, era una paraula usada sovint per l’extrema dreta per justificar-ho tot i criminalitzar a un sector de la població, vorejant fins i tot la demagògia: els carrers estan bruts, han augmentat els robatoris, hi ha més pisos ocupats, i un llarg etcètera. Però el cert és que tota demagògia és fàcil de desmuntar-la, i de posar alternatives. Sí, pot ser que hagin augmentat tots aquests factors, però s’ha d’anar a l’arrel del problema, si no no estàs solucionant-lo, només maquillant-lo amb polítiques superficials per quedar bé.
Anar a l’arrel del problema és saber veure que els índexs de risc de pobresa a Catalunya han augmentat com mai, els quals voregen el 29% de la població. Una de cada tres persones a Catalunya viu en risc d’exclusió social, que amb termes absoluts són més de dos milions de persones, els quals els col·lectius més afectats són les dones, els menors i les persones migrades. I ja no en parlem de la pobresa assalariada, la qual afecta un 10% de treballadors i treballadores, així com la pobresa energètica, que afecta gairebé mig milió de persones.
Nosaltres volem parlar d’aquesta seguretat. De la seguretat de tenir una llar en condicions dignes per viure-hi, i on l’accés a aquesta no sigui un calvari; de la seguretat d’engegar l’estufa o l’aigua calenta sense témer a una factura desorbitada; seguretat de tenir una feina amb unes condicions laborals no abusives ni explotadores; de la seguretat de tenir un plat a taula cada dia i amb aliments saludables. I tot això es pot aconseguir amb voluntat política, generant una bateria de polítiques socials que vagin a l’arrel dels problemes comunitaris per posar-li’s una solució a llarg termini.
Lluitem per la seguretat a una vida digna per a tothom.
