S’ha explicat: la clau no és tant sols un objecte que es fa servir per obrir o tancar panys i portes. També té un sentit figurat: la clau és la solució a molts dels problemes que tenim, i es evident que cal que algú tingui aquesta clau.
Una cosa que em preocupa és que s’estan perdent molts valors que fa anys teníem assumits. Valors com el respecte: a les persones grans, al professorat d’una escola, al personal sanitari, o a la policia..., per posar alguns exemples. Ara tot s’hi val, i a qualsevol persona li podem dir el què ens dona la gana perquè sí, i moltes vegades sense saber-ne res d’elles ni tenir-ne tota la informació.
O el valor de l’esforç: És molt important saber que darrera de molts dels èxits, per petits que siguin, hi ha un munt d’hores de feina i de sacrifici. I qui parla d’esforç parla de constància, de perseverança, de qui sap que les coses no cauen del cel i les lluita de sol a sol. Avui hi ha qui es deixa impressionar més per la superficialitat què no pas la realitat. Hi ha qui dóna més importància a qui no ha fet res de profit a la vida que a qui, amb molt d’esforç, treballa cada dia un munt d’hores per donar una vida millor a la seva família.
Cal tornar a fer prevaldre aquests valors. Que tornin a bategar amb força. No hi ha, però, cap recepta màgica. La clau de tot plegat és que cadascú de nosaltres porti aquests valors com a bandera. Sobretot a la política. Que tinguem dirigents honestos, preparats, que coneguin la realitat del nostre municipi i que tinguin la capacitat de respectar a tothom i esforçar-se per millorar la vila i la vida de la seva gent. Dirigents que tinguin experiència, que sàpiguen assumir (i aprendre!) dels errors i que tinguin la clau per solucionar els problemes.
Nosaltres tenim la clau, i la utilitzarem.
