El bàsquet no és un esport de contacte estrictament parlant, però no deixa de ser un esport físic real en el qual el risc de lesió és molt real clic aqui. Una lesió mal tractada i tota la teva temporada poden veure's compromeses. No hi ha res pitjor que prolongar durant diversos mesos una lesió recurrent quan era prevenible.
Com? Adoptant els reflexos adequats i per a això has de mantenir el teu cos en forma per això el dia d'avui et donarem els millors consells perquè puguis practicar el teu esport favorit sense lesions amb els següents consells:
Escalfament i entrenament: imprescindibles per a protegir-se de lesions
A causa dels salts alts cap a la canastra, pot succeir ràpidament que un jugador es torci el peu en pujar i es lesioni el turmell o els lligaments. Les articulacions del genoll i els dits també estan en risc. Poden produir-se hematomes, torçades, esquinços o lesions per objectes contundents. En general, els nombrosos salts i les ràpides carreres suposen una càrrega especial per a les articulacions i la columna. Per tant, és molt important no oblidar l'escalfament abans del partit i, sobretot, entrenar prou perquè els músculs siguin flexibles i mòbils.
Equipa't amb un bon parell de sabates i els complements necessaris.
El calçat adequat també pot protegir-li de lesions. Les sabatilles comercials no són adequades per a jugar al bàsquet perquè tenen un tall relativament baix i deixen els turmells exposats. Les sabatilles de bàsquet professionals solen quedar per sobre dels turmells, la qual cosa ajuda a sostenir els lligaments i les articulacions. Els professionals solen utilitzar embenatges o fèrules addicionals sota les sabates per a minimitzar el risc de lesions. L'equipament de bàsquet també inclou samarretes, que solen ser sense mangues per a una major llibertat de moviment. A més, hi ha pantalons curts fabricats amb materials sintètics o cotó, que solen ser de tall folgat i arriben per sobre dels genolls.
Adopta l'estil i l'actitud del bàsquet i el streetball.
En cap altre esport de pilota l'estil és tan important com en el bàsquet. Pantalons amples, samarretes sense mangues, cintes per a la suor i sabatilles d'esport de disseny són característiques típiques dels jugadors de bàsquet. L'elegància informal de la roba folgada però ben confeccionada, els colors brillants i la forta lleialtat a la marca probablement es va originar als Estats Units. Va ser allí, als patis posteriors de Nova York i Chicago, on es va desenvolupar el streetball, una variació del bàsquet clàssic en el qual només es juga una canastra. Joves d'orígens molt diversos, en la seva majoria d'entorns pobres, han trobat una manera si es fes un nom. L'estil de carrer, la música rap i el “somni americà” de passar algun dia del pati posterior del gueto a ser un professional ben remunerat han jugat des de llavors un paper important en el bàsquet. També inclou una comprensió de valors que propiciï la tolerància, la integració i la igualtat, i rebutgi les drogues i la violència. En el streetball, els conflictes no es resolen amb la força de les armes, sinó mitjançant competicions lúdiques i trucs amb la pilota. Per tant, l'esport del bàsquet no sols contribueix a la confiança en si mateixos dels jugadors, sinó que també promou l'esperit d'equip i la tolerància. A més, es produeixen efectes positius en el cos: els nombrosos sprints milloren la resistència i l'agilitat, la tècnica de llançament treballa els músculs dels braços, les espatlles, les cames i els glutis. Una hora de joc crema fàcilment 500 calories, tantes com les d'una barra de xocolata.
