El penedesenc Álex Moreno es troba en aquests moments a Sevilla, iniciant la pretemporada amb el Real Betis Balompié. Tanmateix, fa unes setmanes va ser a Vilafranca, passant part de les seves vacances participant al seu propi campus de futbol.
L'esportista ha renovat fins el 2025 amb el club bètic, tot i haver rebut diverses ofertes. La bona sintonia amb l'equip, l'estima de l'afició i una temporada històrica han fet que el penedesenc hagi decidit continuar a Sevilla un temps més. L'objectiu d'assolir més títols és un repte per a Moreno i és que enguany ha estat partícip d'una fita història per al Betis: conquerir el primer títol del club després de 17 anys, la Copa del Rei.
Aprofitant la seva estada a Vilafranca, hem conversat amb el futbolista.
Quin balanç fas d'aquesta temporada?
Crec que ha sigut un any molt bo, tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu. Sobretot per guanyar la Copa del Rei. Un títol és el més bo per a un equip i més sabent que feia 17 anys que el Betis no guanyava res. Crec que l'afició i el club s'ho mereixien. Ha sigut un any per recordar; esperem que ho puguem millorar l'any que ve.
Consideres que has fet un pas endavant?
Sí, he superat les meves estadístiques, he pogut aportar moltes coses dins del camp i he millorat en atac i defensa.
Què t'ha fet millorar?
Hi ha molts aspectes que influeixen. El més important és tenir confiança i poder jugar lliurement. Has d'anar millorant dia a dia la confiança que et pot transmetre l'equip, els jugadors, els companys, l'entrenador, el club...
L'arribada de Pellegrini té a veure amb la millora?
Sí, la seva confiança ha estat clau. Es fixa molt en els jugadors que estan bé, que aporten coses a l'equip i que volen tenir importància. Tanmateix, també és molt important que quan jugues malament, t'ho digui, perquè millores. Tot plegat fa que puguis estar bé.
Quins objectius teniu per a la propera temporada?
L'objectiu principal sempre és arribar a les màximes competicions possibles, el més lluny possible. Aquesta temporada jugarem a quatre competicions i això és bo perquè significa que el Betis té opcions a guanyar títols.
Com més lluny arribem, molt millor, perquè jugarem molts partits. Tenim una plantilla molt gran per afrontar-ho i, si podem entrar a una final, com aquest any, ja veurem què passa.
Al final quan guanyes un títol després de 17 anys sembla que hagi de tornar a passar molt de temps per tornar a guanyar-ne un altre. Però al final nosaltres volem seguir guanyant títols i, si és l'any que ve, millor.
Aquest any us heu quedat a les portes de jugar la Champions.
Sí. Al final, perds un partit i se t'escapen uns punts importants. Com en la derrota contra l'Elx, al final de temporada. Te'n recordes d'aquells punts, però el futbol és així.
La selecció està entre els teus plans?
Sí, crec que he fet un molt bon any i continuaré treballant perquè quan arribi aquesta oportunitat pugui donar el màxim de mi. La meva il·lusió és seguir creixent com a futbolista i aquest seria un pas molt important.
Ets positiu que arribarà.
Sempre. En general soc positiu, m'agrada renovar-me en molts aspectes, no quedar-me amb el que tinc i al final créixer com a persona.
De moment, has jugat per primer cop amb la catalana.
Em feia molta il·lusió. M'han convocat altres anys, però no havia pogut anar per diferents motius. Tinc molt bona relació amb l’entrenador, el Gerard López, i el darrer cop que el vaig veure ja em va dir "aquest any sí" i per fi he pogut jugar. Tenia moltes ganes de viure aquesta experiència i coincidir amb companys i amics, com ara l'Oscar Mingueza, que aquest any ha vingut de visita al meu campus.
Abans de renovar amb el Betis, t'havies plantejat seriosament acceptar alguna altra oferta?
No en sé res. La veritat és que estic aquí gaudint del campus i de les vacances. No he parlat amb el meu agent; estic molt tranquil.
Imagino que et deus sentir a gust.
Sí, molt. L'afició m'ha ajudat molt a seguir creixent com a futbolista i com a persona i gràcies a ells estic a un gran nivell, sobretot aquest any.
Pel que fa al teu campus, com ha funcionat?
Ja portem sis edicions i estem molt contents. Hem anat creixent, i això és molt bo per als nanos i per a nosaltres. Sempre intentem que estiguin el més còmode i a gust possible, i sobretot que aprenguin què estan fent. M'agrada que els entrenadors puguin donar mecanismes als nens perquè ells entenguin quin tipus d'exercicis fem. Al final són uns mètodes que, gairebé sense voler, els aprenen i fins i tot quan arriben a casa poden explicar el que han practicat.
És fantàstic que estiguis tots els dies amb ells.
És que em fa molt feliç, m'ho passo millor que ells et diria, gaudeixo molt. Crec que el més important d'un campus és que la persona que el crea estigui allà. Estic des primera fins a darrera hora i uns anys enrere quan fèiem matí i tarda, tampoc em perdia ni un minut.
Quan jo era petit vaig anar al campus del Xavi Hernández i em vaig quedar amb aquella espineta i aquella sensació estranya perquè només venia un o dos dies. Des de llavors sempre he pensat que si mai tenia un campus hi estaria tots els dies.
Lorena Del Amor