El Patronat de la Fundació Pinnae va nomenar Joan Melero nou director de la fundació a finals de l’any passat. Melero és advocat i mediador. Va agafar el relleu d’Antoni Gistau, que es va jubilar el desembre, tot finalitzant l’exercici 2021.
Porta sis mesos com a director de la Fundació Pinnae. Quin balanç en fa?
L’aterratge a la Fundació Pinnae ha estat relativament fàcil, perquè vaig tenir la sort d’estar dos mesos amb l’anterior director per fer un traspàs ordenat de tasques i, a partir de gener, vaig agafar la responsabilitat de la direcció. També perquè l’equip m’ho ha posat fàcil.
Treballar amb un equip responsable i amb experiència és un avantatge.
On havia exercit anteriorment?
Jo era un professional liberal. La darrera etapa estava exercint com advocat i mediador i tenia altres negocis. Abans havia treballat en projectes empresarials per compte aliè, en una important multinacional amb seu a Madrid, i també vaig estar molts anys a Caixa Penedès, exercint diferents responsabilitats.
He estat molt vinculat amb temes jurídics, àmbits tecnològics i també d’operacions, i els deu darrers anys vaig estar gestionant projectes per tot Espanya, i donant suport a projectes a d’altres països d’Europa i de l’Amèrica Llatina. A Espanya, per exemple, tenia al meu càrrec un equip d’unes 450 persones a diferents ciutats.
Quines són les prioritats a curt i mitjà termini?
Hi ha un pla estratègic definit i l’intentem seguir. Un dels objectius principals de la Fundació Pinnae és tenir impacte en el territori, des del punt de vista social i d’impuls en termes de cohesió social, econòmica, de suport a l’envelliment actiu, a l’ensenyament, la cultura, el manteniment del patrimoni, etc.
D’aquí va sorgir la convocatòria del Projectes d’Impuls Social al territori.
Sí, va sorgir el 2018. Aleshores la Fundació Pinnae va començar a tenir uns rendiments com a conseqüència de l’evolució del sistema financer. Cal recordar que la Fundació Pinnae era la titular de la participació al grup bancari Mare Nostrum, per la integració de la antiga Caixa Penedès, i aquest posteriorment en Bankia. En aquell moment és quan es van rebre per primer cop dividends de Bankia i es van poder materialitzar, per decisió del Patronat i amb el vist-i-plau del Protectorat de la Generalitat, en aquest tipus d’ajuts per a projectes socials.
Aquest any celebrem la quarta convocatòria d’aquests ajuts, que estan dotats amb 300.000 euros, i que tenen com a objectiu donar suport a projectes i activitats de la Vegueria Penedès.
Fins ara es destinaven a projectes de caràcter social, per tal de cohesionar i integrar els teixits més vulnerables, però enguany, la convocatòria també s’ha obert a l'economia social i a les entitats privades no lucratives amb projectes d'àmbit cultural, artístic, mediambiental i esportius.
També esteu construint un centre de dia al Tívoli. Quan és preveu l’obertura?
Esperem que el mes vinent, si les coses no van malament, perquè les obres saps quan comencen, però no quan acaben.
Estem contents, perquè estem gairebé a punt, i d’aquesta manera, recuperarem un espai de la vila, la casa Berch i Galtés, gràcies a l’esforç de la família Nicolàs, a qui els agrairem sempre, s’ha pogut fer la compra de l’immoble i fer la rehabilitació, que no ha estat exempta de singularitats.
Com ara quines?
És una casa premodernista, que té unes exigències importants, i volíem deixar-la tan bonica com era abans. Per tant, ha implicat molta feina, que al final s’ha traduït també en costos i en temps.
Es va adquirir al final del 2020 i la idea era que al setembre ja fos enllestida, però van anar sorgint obstacles de caràcter tècnic, i l’escenari de pandèmia tampoc ens va ajudar gaire.
La construcció d’aquest centre era una demanda de feia temps. Tots tenim gent gran a casa, amb més o menys dependències, i no tothom està en disposició de portar-los a una residència, ja no només per capacitat econòmica, sinó també per voluntat.
Teniu llista d’espera?
Sí, però una cosa és que la gent s’hi apunti i una altra que materialitzin la inscripció. La gent gran que va venir fa uns mesos ara potser té unes necessitats diferents. El centre té una previsió d’aforament d’unes quaranta persones de forma simultània, però molts vindran uns dies o hores concretes. En funció de la demanda, tindrem una dotació de recursos o una altra. El que és molt valuós és l’experiència i el coneixement de l’equip de l’Inglada Via que és qui liderarà la part ocupacional i de gestió del sociosanitari, promogut per la Fundació Pinnae.
També vau construir allotjaments tutelats per a gent gran al carrer Sant Bernat. Com estan funcionant?
Estan funcionant molt bé. Aquest és un concepte molt “nòrdic”, habitual de països del nord d’Europa, què permet tenir independència, però alhora tots els serveis que necessita la gent gran. Aquí es troba en ciutats grans com Barcelona, a un cost bastant més elevat que el que tenim aquí, per tant, l’ocupació és elevada, tot i que encara en queden alguns disponibles.
Olga Aibar Toro