Un cop a la setmana, els usuaris del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny han gaudit, per tercer any consecutiu, d’un taller de musicoteràpia, impartit per la musicoterapeuta, i professora de música Roser Rios i la treballadora social del centre Lucely Navea, que l'ha acompanyat i assessorat en totes les sessions.
A través de la música, els avis i àvies del centre s’evadeixen una mica del seu dia a dia alhora que treballen l’atenció, la psicomotricitat, el ritme i altres funcions.
Tot just avui, acaben les 10 sessions de musicoteràpia i hem aprofitat per parlar amb Rios i Navea sobre els beneficis d’aquesta teràpia. A principis de l’any vinent, el Ricard Fortuny acollirà deu sessions més però en horari de tarda, per tal que la majoria dels seus usuaris les puguin gaudir.
També hem parlat amb una de les assistents a aquestes sessions, la Nati Domènech, a la qual li encanta la música i l’ha classificat, juntament amb les flors, com “el més bonic de la vida”. Amant de la música des de ben petita, explica que el que més li agrada de les sessions de la Roser és “quan cantem tots plegats les cançons que porta”.
Què és la musicoteràpia?
Roser Rios: Es tracta d'utilitzar la música amb una finalitat terapèutica. Sempre comento que fer classes de música és adquirir uns continguts, per tal que algú aprengui a tocar un instrument o aprengui llenguatge musical. La musicoteràpia no té res a veure amb això, s’ha d'aconseguir una finalitat terapèutica. En aquest cas, amb els usuaris del Ricard Fortuny, busquem mantenir l'atenció, treballar la concentració o el manteniment i alhora la coordinació del seu cos.
Lucely Navea: En l'àmbit de la gent gran, la musicoteràpia, és una eina que s’aplica com una teràpia alternativa no farmacològica que té efectes molt positius a nivell conductual, social i psicològic.
Quin perfil tenen els usuaris que assisteixen a aquestes sessions?
RR: En aquest cas són gent molt gran, amb demència o Alzheimer, però també hi ha gent que està prou bé cognitivament però tenen altres problemes físics o psicomotrius. Tot i això, qualsevol pot participar en les sessions.
LN: Hi ha dos perfils d’assistents, les persones que estan bé cognitivament i decideixen participar i les que triem nosaltres perquè sabem que els pot beneficiar. Normalment són persones que tenen més grau de dependència o falta d'autonomia.
Quins són els beneficis de la musicoteràpia en la gent gran?
LN: Té efectes immediats i es poden veure en el moment que s'aplica. La gent, a causa de la malaltia estan més apàtiques i sense iniciativa però gràcies a aquesta teràpia demostren moltes respostes als estímuls musicals. A part, es redueix el consum de fàrmacs, que estimulen les persones a relacionar-se. Per si mateixes, s’animen a participar i s’activen, alhora que redueixen símptomes d'ansietat i de depressió... Té molts beneficis.
En què consisteix una sessió de musicoteràpia?
RR: Comencem amb una cançó o activitat de benvinguda. En aquest cas, n'hem fet una expressament per poder situar on estem, quin dia és i fer que diguin el seu nom. Després fem alguna activitat d'escoltar cançons de les seves èpoques i que les cantin. També portem instruments perquè els puguin tocar i així treballem els ritmes, la posició corporal, el record de les lletres, la coordinació... Malgrat que la majoria d’avis estan asseguts en cadires, també fem ball i moviment amb mocadors, cintes... Per acabar fem una activitat de finalització com pot ser cantar Adiós con el corazón, que els agrada molt, i una activitat de relaxació. Després fem un diari de sessions per veure què ha anat bé i què no. És molt important l’observació, per tal de tornar a repetir les activitats o recollir suggeriments que et facin els propis àvis.
Amb quin tipus de cançons treballeu?
RR: Normalment treballem músiques de les seves èpoques perquè els aporten sensacions. Tot i això, també els posem músiques modernes, com per exemple Bob Marley o Txarango, i els encanta.
LN: El més important és l'ús que fem d'aquesta música. El que aconseguim amb el Bob Marley és fer moviment de cos, fent un ritme que normalment no fan.
Què té la música que aconsegueix totes aquestes millores?
LN: Hi ha explicacions neurològiques. Tots els nostres records, que estan associats a sensacions es mantenen al llarg del temps. Són els últims que es perden. Així que quan recordes una cançó, la recordes amb la mateixa sensació que quan la vas guardar. Per exemple, molta gent recorda aquella cançó que sonava quan es va fer el seu primer petó. També les cançons d’infància són molt importants per a tothom.
RR: Sí, l'any passat venia una àvia que no parlava. Vam posar la cançó de El señor Don Gato i la va cantar sencera, es va aixecar i va ballar. Tenia una hemiplegia i ens vam quedar molt sorpreses.
A quines altres patologies es pot aplicar la musicoteràpia?
RR: Es pot aplicar en geriatria, en educació especial o com a prevenció a l'escola per integrar infants de fora, en oncologia amb malalts terminals, en pediatria i en la preparació al part. També es podria treballar en l'àmbit social.
Lorena Del Amor