Foto: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
L’Ajuntament de Subirats va organitzar el cap de setmana passat una jornada de portes obertes gratuïta al jaciment paleontològic dels Casots per veure les darreres troballes i conèixer quins animals vivien fa 16 milions d’anys a la zona. Ens ho explica un dels paleontòlegs.
Isaac Casanovas (Canet de Mar, 1980) és cap del grup de recerca en paleoecologia i biocronologia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Doctorat en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2007, i professor, és especialista en rosegadors fòssils, així com en la datació de jaciments paleontològics i la reconstrucció del clima i l'ambient al passat. És autor de més de 200 publicacions científiques.
Per què aquest jaciment és considerat un dels millors d'Europa?
Jaciments d’aquesta edat a Europa n'hi ha relativament pocs i que tinguin tanta concentració de fòssils com als Casots no n'hi ha cap. Hi ha jaciments on, de vegades, trobes una dent o un os, però aquí s'han trobat moltes espècies diferents i restes molt completes i pots veure l’esquelet de pràcticament tot l'animal.
Foto: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
Per això atrau tants estudiants internacionals?
Sí, ara mateix tenim 17 estudiants de diferents països que han vingut expressament perquè aquest jaciment és garantia de trobar ossos i per la gran diversitat d'espècies que hi ha. Cada any va creixent una mica la llista, i ara mateix en tenim unes 76.
De quin tipus?
Hi ha dos tipus de parents dels elefants, dos tipus de rinoceronts sense banyes, l'Ampelomeryx o “bèstia de les vinyes” (perquè és va trobar aquí i a una regió de França amb vinyes), que és un parent molt llunyà de les girafes. També carnívors com felins i d’altres molt més primitius com els amficiònids, popularment coneguts com a gossos-os. Eren gossos amb la mida i la corpulència d'un lleó. També hi havia cocodrils i petits mamífers com rosegadors, rat-penats, ocells, tortugues gegants, serps, llangardaixos, etc.
Molts animals associats a climes càlids.
En aquella època feia molta calor, uns quatre graus per sobre de les temperatures actuals, i un clima tropical. Abans, molta part del Penedès estava inundada pel mar, i aquí a la línia de la costa, hi havia aquest llac on vivien tots aquests animals. A nosaltres ens interessa molt estudiar com era aquest ecosistema en el passat; és a dir, com era un llac en un moment de canvi climàtic, perquè ens permet veure què passava a un grup d'animals que vivien junts quan les coses s'estronquen.
Com era la zona en aquella època?
Era un petit llac i els animals vivien i morien allà mateix. Els ossos que hem trobat només estan una mica escampats i molt aixafats pel pes de les roques. Per sort, després, es poden arribar a reconstruir els exemplars que ens interessen.
Quan vau començar l'excavació?
Vam començar amb un projecte del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya el 2018. Era de quatre anys. Tot i que vam tenir una aturada per la covid, el vam continuar i es renovar l'any passat per quatre anys més. Tenim la sensació que és un jaciment que no ens l'acabarem mai, que serem grans i encara hi haurà gent excavant.
A nosaltres ens va molt bé com a escola de paleontologia perquè molts estudiants venen aquí i aprenen a excavar. Estic content perquè molts han trobat feina.
A tu també et va passar?
No, jo vaig acabar la carrera el 2002 i em van trucar perquè necessitaven un director per a les excavacions dels Hostalets de Pierola per a l’Abocador de Can Mata. Havia après d'altres excavacions, però de cop i volta em vaig trobar amb una obra immensa, en la qual havia de gestionar molts coses així que em vaig haver d’espavilar.
Quant de temps esteu a les excavacions?
Només són 15 dies a l'any. Jo, sobretot, al que em dedico és a fer recerca, perquè un cop tenim els fòssils aquí, la part de preparació i d'estudi omple la resta de l'any.
Quin és el procés?
S'excava, es restauren els ossos al laboratori amb condicions controlades i amb eines fines per acabar de treure tot els sediments, es fa l'estudi i acaba a les col·leccions d'un museu o en una exposició.
Podria fer-se una exposició al municipi o a la comarca?
Sí, si trobem un lloc adient o el Vinseum diu que li agradaria fer una exposició sobre els fòssils dels Casots, es podrien cedir per un temps. Qui si que està fent accions de musealització és l'Ajuntament de Subirats, que promou accions per protegir el jaciment i per fer-lo visitable. La idea és que es pugui entrar a veure amb visita concertada i tenir rèpliques d'alguns ossos per poder ensenyar. Val la pena aprofitar-lo per fer activitats de tipus cultural o fins i tot de docència.
Olga Aibar Toro
Fotos: Miquel Crusafont (ICP)