Aquest matí s’ha presentat a l'edifici Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, la 19a edició de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal. L’informe indica que l’Alt Penedès es mantè en la 14 posició del rànquing de comarques durant el 2022, el Garraf en la setena, el seu millor registre des que es va iniciar la sèrie el 2003, i el Baix Penedès en la 16a, també la seva millor dada.
Segons explicava David Moreno, de la consultoria Activa Prospect, l'Alt Penedès destaca per la seva competitivitat gràcies a factors com la disponibilitat de terrenys per a l'activitat econòmica i les infraestructures de transport. Aquests elements “han atret inversions amb alts requeriments logístics i han contribuït a generar una demanda sofisticada de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia”. No obstant això, la comarca s'enfronta a reptes que limiten la seva competitivitat, com ara la manca d'esperit emprenedor i la baixa qualificació de la població. Segons Moreno “és crucial impulsar l'emprenedoria, millorar els serveis educatius i professionalitzadors, així com fomentar els serveis empresarials avançats i la transformació digital per aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini”.
Pel que fa a la sostenibilitat, l'Alt Penedès presenta desafiaments tant en l'àmbit social com en l'àmbit mediambiental. Tot i oferir oportunitats laborals, hi ha desajustos en la qualificació de la població, la qual cosa contribueix a una incidència relativament alta de l'atur. En l’àmbit mediambiental, la comarca mostra un consum elevat de recursos i necessita millorar la gestió per limitar l'impacte ecològic de les activitats residencials i productives. Per això “és imprescindible desenvolupar activitats relacionades amb la transició ecològica, com el reciclatge, les energies renovables i l'economia circular, per assegurar la sostenibilitat del model de desenvolupament a mitjà i llarg termini”.
Pel que fa al Baix Penedès, les seves fortaleses resideixen el en seu mercat intern en constant creixement, la presència d'IDIADA, la diversificació econòmica i la seva ubicació estratègica. Per contra, les bases del creixemnet econòmic de la comarca estan molt influenciades per dinàmiques poblacionals i l'activitat constructora.
Finalment, al Garraf l'accessibilitat als mercats, l'esperit emprenedor i el dinamisme empresarial són els pilars de la competitivitat de la comarca del Garraf. Els factors que limiten la seva competitivitat són la disponibilitat de sòl per a l'activitat econòmica i la poca exigència en innovació de la demanda de béns i serveis.
L'índex de competitivitat FEGP de les 42 comarques catalanes ha mostrat una certa estabilitat en els primers llocs, amb el Barcelonès i el Vallès Occidental mantenint el primer i segon lloc respectivament. Algunes comarques, com el Baix Llobregat i el Gironès, han experimentat canvis significatius en el seu rànquing, mentre que altres com el Vallès Oriental, Osona i el Baix Camp han perdut posicions.
En general, han millorat totes les comarques, excepte l'Aran. Això, segons els responsables de l'estudi "pot ser atribuït a les polítiques públiques implementades per fomentar la competitivitat, així com a les tendències macroeconòmiques positives a escala nacional i internacional".
