Foto: Guillem Roset/ACN
El Teatre Romea va presentar dimarts el muntatge documental 'Jauría' del vilafranquí Jordi Casanovas i sota la direcció de Miguel del Arco que proposa una reconstrucció emocional del cas de La Manada. A partir de les declaracions fetes en seu judicial pels acusats de la violació grupal, la víctima i amb un punt de vista, l'obra arriba a Barcelona amb una producció amb més perspectiva i amb un nou repartiment. L'estrena va omplir ahir el teatre. L'obra es podrà veure fins el 5 de maig.
Ángela Cervantes, Quim Àvila, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas i David Menéndez lideren la companyia de la nova versió de l'espectacle que es va estrenar originalment el 2019 a Madrid. El nou 'Jauría' ha millorat "qüestions teatrals" i "escèniques" per interpel·lar més al públic. L'obra, en castellà, s'estrena aquest dijous.
L'obra es va crear a partir de les transcripcions del mediàtic judici contra La Manada que es va fer entre 2017 i 2019, amb fragments de les declaracions dels acusats i la denunciant publicades a diferents mitjans de comunicació.
Així, la ficció documental adaptada per Jordi Casanovas permet viatjar per la ment de la víctima i els seus agressors i mostra com el judici va revictimitzar la dona, obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciants. Segons han reivindicat, es tracta d'un cas del qual es considera que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d'agressió sexual a la societat i que va marcar un abans i un després.
En roda de premsa l'autor del text, el vilafranquí Jordi Casanovas va explicar que la nova producció s'ha fet amb més perspectiva perquè ja ha passat un temps des de que hi va haver sentència ferma del cas i que això ha permès realitzar un nou muntatge amb "millores i aportacions noves".
Al seu torn, el director Miguel del Arco va sentenciar que 'Jauría' és una obra que "traspassa moltes coses" i que han tingut un "compromís molt fort" amb el text i en explicar què va passar a partir de les transcripcions judicials. Després d'haver superat la pressió externa que van patir el 2019 quan van estrenar l'obra, ara han pogut passar-ho molt bé i centrar-se en millorar qüestions "escèniques". Del Arco va recordar que la dramatúrgia de l'obra conté un "punt de vista" i que s'hi ha aportat una forma i una "qüestió rítmica" perquè l'espectador "no deixés de mirar".
L'actriu Ángela Cervantes va reconéixe que no ha estat "fàcil" treballar en aquest projecte per la temàtica que representa i el "respecte" i la "por" que se'n deriven.
L'actor Carlos Cuevas va assegurar que després d'haver fet 14 actuacions arreu del país, tenen ganes d'ensenyar l'obra a Barcelona. Cuevas va reivindicar la "responsabilitat" de l'obra que té per objectiu denunciar les agressions masclistes i transformar la mirada i els comportaments dels espectadors.
Per la seva banda, l'actor Quim Àvila va reflexionar que en el procés d'assaig han buscat no distanciar-se dels personatges que interpreten perquè les seves conductes qüestionables són presents en la societat. Així, els intèrprets han treballat perquè La Manada que porten a l'escenari sigui un mateix personatge, reflex d'una estructura social i d'un tipus de masculinitat.
Sobre el fet que el muntatge sigui en castellà, l'autor del text va explicar que els protagonistes havien de ser cinc homes sevillans amb diversitat d'accents i que això impedia fer-ne una traducció en català. "No hauria funcionat. Cada paraula és tal com es va dir en el judici", ha recordat. Tot i això, l'obra incorpora veus en off en català.