La força de les paraules a voltes màgiques, a voltes intangibles!

Avui us proposo que llegiu un llibre de Literatura Infantil i Juvenil, així el podreu llegir als vostres fills, nets, nebots, i els anireu educant a través de la màgia de la lectura.

L’autora és a més a més d’escriptora, musicòloga, violista, lingüista, i per descomptat escriptora. Aquest és el seu quart llibre, on s’endinsa a parlar de la gent més oblidada de la nostra societat, però ho fa des de la mirada d’un infant.

El llibre consta de cinc parts que són històries diferents amb un protagonista que és l’Aran, i a partir del seu dia a dia reflexionarà sobre la força de les paraules. I també compta amb una sisena part a manera d’epíleg que us agradarà.

Un dels actius d’aquest llibre és que a través del narrador omniscient entrem dins del pensament de l’Aran i és aquest el que fa avançar l’acció acostant-se doncs a l’estil indirecte lliure. També cal destacar la força que tenen les frases fetes i algunes expressions que hem anat perdent com ara “el món de cap per  avall”, “ al peu de la lletra”, “un cul inquiet”, “donar la paraula”  etc. Tot això facilita que els infants puguin entendre actituds del món que els envolta i van cultivant la seva escala de valors, molt diferent de la dels adults, poden entendre una mica la incongruència de les nostres actituds. Però també el text ajudarà a recuperar una manera de dir les coses que va desapareixent  ran de la malaurada situació de la nostra llengua.

Es toquen temes  com el bullying, els pobres que demanen caritat i els que no, les famílies d’un mateix sexe, i conceptes més abstractes com la mentida, les paraules  abstractes que expressen conceptes que no es poden tocar, etc.

L’Anna quan escriu sap transmetre molt bé els petits detalls que de ben segur il·luminen els joves lectors. Penso, per exemple, en com descriu les cares dels personatges,...va fer cara... com si s’hagués menjat un suc de llimona, que faciliten als nens entendre les vivències diàries. I també a través de la ingenuïtat infantil s’aborda el tema de com transmetre bons valors, però des de la reflexió personal, i la pròpia conclusió, no pas perquè algú et digui que allò està bé o malament i punt.

També es tracta la mentida i l’entendridora reflexió sobre si tu dones paraules falses ja no les pots fer retornar a la boca i allò s’escampa i s’escampa. I això ens porta a reflexionar sobre l’efecte papallona tant pel bé com pel mal, dicotomia que li costa de captar al nostre protagonista i tot el relat serà un camí cap a la imprevisibilitat de la vida, però també com el camí que el va portant vers la confiança en sí mateix.

No voldria acabar sense dir-vos que el llibre està molt ben il·lustrat per Ivan Godoy Garcia. I per descomptat dir-vos també que els interrogants i temes que es plantegen no són cosa de nens. El llibre és per descomptat un mirall on els adults ens hi podem veure reflectits.

I tot això ho fa amb un to amorós, positiu, que no trenca en absolut amb la duresa del que ens explica i amb la bellesa que li proporcionen les paraules, de vegades reals, de vegades màgiques, de vegades invisibles. Totes al servei de fer-nos més sensibles al món que ens envolta, perquè arribi a ser “un món del dret” i no de “cap per avall” com diu l’autora. 

Addenda: el llibre el podeu trobar a les llibreries però també contactant a aquesta adreça de facebook. https://m.facebook.com/aranparaules