Biografia de Mercè Rodoreda, per Marina Porras

Aquest any ha fet 40 anys de la mort de la Mercè Rodoreda, i s’han editat diversos llibres sobre l’autora. M’ha cridat l’atenció la biografia que n’ha fet Marina Porras, entre d’altres.

Pel que fa a l’edició, l’editorial Bruguera ens presenta un llibre bellament acolorit amb un blau elèctric captivador, i amb un joc de dibuixos molt ben perfilats que juguen amb una gamma de negres més o menys intensos, al costat d’aquest blau tan seductor. Aquestes encisadores il·lustracions les ha fetes l’Elisa Munsó, que ja té una bona experiència en aquest camp. Aquest to un xic naif i dolçament divertit dels dibuixos, s’agermana molt bé amb la vida de l’autora. No oblidem que era pintora també. La separació dels diferents capítols per pàgines enlluernants de blau intens i la tapa dura de l’edició enamoren i capten ràpidament l’atenció del lector.

L’autora de la biografia, ja ens acostava l’any passat la figura de G. Ferrater en l’aniversari de la seva mort i naixement. En aquí ens ofereix una vida de M. Rodoreda altament llegidora, amb un estil que et fa viure la pròpia vida de la Rodoreda com una mena de novel·la.

La lectura és amable, plaent, i t’estira ràpidament per les pàgines del llibre que se’t fa curt. És molt recomanable per a la gent que no ha llegit cap de les biografies anteriors. Aclaridora, respectuosa amb la realitat, i ben documentada, cosa que mostren les notes bibliogràfiques del final.

El llibre s’estructura en XIV capítols, que ens expliquen els diferents moments de la vida, però també com s’agermana vida i obra. Tot un punt fort del llibre, ja que avancem en paral·lel en ambdós aspectes.

La infantesa idealitzada. La primera joventut, quan encara esperes molt i molt de la vida. El casament. La Barcelona de la pre-guerra que bullia i que li obria les portes a contactar amb el periodisme i a fer els primers contes. L’exili. Els anys terribles a la França ocupada. La participació d’Armand Obiols, el gran amor de la seva vida, a Todt, on s’hi construïen infraestructures de guerra per als alemanys, (si hi voleu aprofundir podeu llegir Ells no en saben res de la qual n’ha tingut cura la M. Bohigas, on es comença a aprofundir en aquest tema controvertit). La vida calmada a Ginebra. Les grans obres. La tornada de l’exili. Romanyà i els seus darrers anys. La vida s’obre al jardí de l’avi i la mort l’encalçarà en el nou jardí de Romanyà.

El llibre no és només una biografia, que també, si no que mentre anireu passejant per la creació de l’obra, descobrireu les dificultats que li suposà escriure amb una vida de novel·la com la seva, malgrat que és escriure el que la salva.

I aquestes dificultats l’humanitzen en aquesta obra i ens acosten una imatge de l’autora més quotidiana, i a la vegada més divertida i més coqueta en algunes èpoques, en què el físic de Rodoreda lluïa amb esplendor. Una dona amb ànima, de carn i ossos, que va saber construir el mite que volia fer-nos arribar, però que la M. Porras ha sabut fer propera, amb un estil fresquívol, divertit, nou, que encisa i fa de la biografia de Rodoreda una vida vista d’una manera senzilla, hàbil, interessant, pròxima, plena de llum amb els dibuixos de la il·lustradora i el rigor de la biògrafa.

Una novetat que no us podeu perdre si voleu saber-ne més de la nostra escriptora més coneguda mundialment.