A partir de la setmana vinent i al llarg d’aquest mes de maig, Vilafranca acollirà el rodatge de la minisèrie televisiva Vida Privada, adaptada per Coral Cruz i dirigida per Sílvia Munt. Basada en el clàssic de la literatura del mateix nom, obra de Josep Maria de Sagarra, és considerada una de les novel·les més representatives de la societat de finals dels anys 20.
L'obra esdevé un prodigi del "retrat humà" amb el qual Sagarra aconsegueix construir una representació crua però fidedigna d'una època de grans canvis determinants per l'aristocràcia catalana.
La minisèrie és una coproducció amb Televisió de Catalunya i es roda gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat.
Les escenes que es graven a Vilafranca se centren a la casa Miró (1905), joia del modernisme vilafranquí, situada a la rambla Nostra Senyora, 47, a la casa Serra i Corominas (1891), d’estil neoclàssic, situada a la plaça de l’Estació, 5, i als corralons de l’entorn de la basílica de Santa Maria.
Context històric
La història de Vida privada comprèn tres anys de vida dels protagonistes i un període clau en la història espanyola del s. XX. El relat comença en un any clau per la ciutat de Barcelona: 1929. L’any de l’Exposició Universal és un moment de gran opulència i malbaratament. Aquest apogeu especulatiu esdevé un pont directe cap a l’inici d’una època de decadència per a la ciutat comtal, però també per a la resta del món, derivada del famós crack del 29.
Des d’aleshores, es produiran grans canvis en molt poc temps: el declivi del règim de Primo de Rivera, el seu exili a França, la posterior “Dictadura blanda” i, finalment, la instauració de la República l’abril de 1931. Aquests radicals canvis socials i polítics afecten de manera determinant a l’aristocràcia catalana, classe social a la qual pertanyen els principals protagonsites de Vida privada.
La història de Vida privada
Entre el final de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República es produeix la decadència total dels Lloberola, una família aristòcrata barcelonesa, completament arruïnada per la incapacitat del seu patriarca per adaptar-se als nous temps. El seu primogènit, Frederic, no aconseguirà mantenir el seu estatus, víctima d’aquesta mateixa debilitat heretada, però el seu fill menor, Guillem, lluitarà per tornar a la cúspide costi el que costi i sense cap mena d’escrúpols. La néta del Marqués de Lloberola, Maria Lluïsa, desafiarà l’ordre establert, convertint-se en la primera dona treballadora de la seva estirp.