Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Fons Família Cuyàs
Aquest cap de setmana se celebra a Santa Margarida i els Monjos la Fira de la Transhumància, que aplegarà productors i artesans de productes relacionats amb la ramaderia i els vins i caves, amb un ampli programa d’activitats. La fira s’emmarca en el projecte Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès, que neix de la inquietud dels municipis de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, entre d’altres organismes i entitats, amb l’objectiu de preservar, potenciar i promoure la transhumància i els camins ramaders a Catalunya.
En el marc d’aquest projecte es dedica una especial atenció a l’antiga ruta transhumant que ha permès el moviment de ramats entre el Pirineu i el litoral al Penedès i el Garraf, des de l’edat mitjana.
Avui, a les 19h, s’inaugurarà a l’església del Castell de Penyafort l’exposició Qui pastura al Camí ramader de Marina?, una creació de Pep Puig i Xavier Bayer que reuneix el testimoni audiovisual dels pastors i pastores del camí. La mostra es podrà veure a l’església juntament amb una exposició sobre el Camí Ramader de Marina i una mostra de la Diputació sobre els Parcs del Foix, Olèrdola i Garraf.
Una visió polièdrica del món de la ramaderia
L’objectiu de l’exposició, segons ens explicava Joan Rovira, expert comarcal en el món de la transhumància i amb una trajectòria de més de dues dècades al projecte del Camí de la Marina és “fer una visió polièdrica del món de la ramaderia, més enllà d'un senyor que pastura un ramat d'ovelles. La gent desconeix que part de la nostra evolució com a societat és gràcies a la ramaderia que ens va donar fibra tèxtil, proteïnes, etc. Socialment, avui un pastor és per a molts un personatge més aviat del segle XIX o de l'edat mitjana, però el dia que no hi hagi cap pastor com serà el nostre paisatge?”, es preguntava.
Un futur incert
Segons Xavier Domènech, tècnic de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, “el món pastoril està en perill i la transhumància com a forma de viure. Al pastor ja no li surt a compte dur els ramats perquè l’activitat no és viable econòmicament. Per tant, no hi haurà futur si no hi fem res al respecte”.
Per aquest motiu, l’associació vol fer valer la ramaderia extensiva i l’activitat transhumant i transtermitant, recuperar les carrerades, uns camins mil·lenaris que han anat desapareixent amb el pas del temps, preservar el patrimoni material i immaterial relacionat amb la transhumància i els camins ramaders de Catalunya i promocionar i dinamitzar turísticament l’àrea per on passa la ruta, tot seguint criteris de sostenibilitat econòmica, social, cultural i ambiental. També es promou l’elaboració d'un mapa senderista per recórrer el camí de la Marina, i la seva senyalització.
Actualment, participen en el projecte Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès, una trentena d'ajuntaments catalans, set dels quals són de la comarca (Pacs, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quintí de Mediona, Torrelles de Foix, Castellví de la Marca, Olèrdola i Mediona), que aporten els recursos necessaris per poder dur a terme les accions desenvolupades per l'associació impulsora.
Foto: Arxiu Sitges-Rovira
El Penedès, un indret de recepció ramader
El Penedès, històricament, havia estat un lloc de recepció dels ramaders que venien del Pirineu Oriental. Al juny molts ramaders se n’anaven a la Segarra a rostollar. Ara el que queda a la comarca són les transtermitàncies, desplaçaments que van des de la Marina fins a la Segarra.
L’any 2000 hi havia molts pastors que recorrien aquest camins, mentre que “ara ja gairebé no en queden”. Els motius d’aquesta desaparició són diversos: “la manca de relleu generacional, el canvi d’hàbits de consum i el fet que han tancat molts escorxadors. Aquests camins han anat desapareixent i s’han deixat de transitar”.
El pastoralisme al segle XXIII
Entre els actes organitzats a l’entorn de la fira, demà a les 18.30h es farà una taula rodona sobre el pastoralisme al segle XXIII, a càrrec de diversos experts en la matèria. Rovira creu que “és molt difícil integrar una activitat que va néixer al Neolític a la societat actual. Encaixar un món del passat al present és complicat. Això s'està acabant”. Com a dada, apuntava que “a principis de l'any 2000 hi havia censades quasi un milió i mig d'ovelles a Catalunya, mentre que actualment "si en queden 400.000 ja és molt”.
I és que la feina d’un pastor és molt dura i no està prou reconeguda: “més que una feina és una vocació, que costa que tingui relleu. Però els pares quan veuen la realitat econòmica d'aquest món, recomanen els seus fills dedicar-se a una altra cosa”. Per això apuntava que “el problema és quan tota aquesta activitat tan positiva per la humanitat l'haguem d'anar a veure en un museu etnogràfic. Encara que no ens adonem, l'activitat ramadera extensiva comporta beneficis per la societat, tot i que no siguem capaços de veure-ho o valorar-ho com cal”.
Olga Aibar