Foto: Gencat
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha elaborat un protocol adreçat als ajuntaments i els agents socials del territori per abordarla problemàtica de les violències sexuals i lgtbifòbiques a l'espai públic en contextos d'oci.
L’objectiu del protocol és dotar la comarca d’un instrument consensuat que permeti actuar davant tot tipus d’assetjaments durant tot l’any. Es tracta de treballar per aconseguir que els espais de socialització no estiguin condicionats per raó de sexe, orientació o identitat de gènere, i desnaturalitzar els comportaments més arrelats socialment que fonamenten el desenvolupament i la presència de les violències masclistes.
En l’elaboració del Protocol sobre violències sexuals i LGTBIfòbiques hi ha participat personal de diferents serveis del Consell Comarcal i dels ajuntaments (Joventut, Igualtat i Cultura), tècniques de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, i representants d’entitats juvenils, de moviments socials feministes i de col·lectius organitzadors d’activitats d’oci de l’Alt Penedès.
També hi han col·laborat 500 persones joves responent una enquesta sobre hàbits d’oci i experiències personals sobre violències masclistes en espais d’oci. Les experiències més freqüents viscudes per les persones que van respondre l’enquesta han estat “mirades persistents, invasió de l’espai físic i persecució”; seguides pels “comentaris ofensius, degradants o insults i comentaris o gestos sexuals” i “fregaments i tocaments sense consentiments i la insistència en una petició”.
L’esperit de les accions que proposa el Protocol és transversal i comunitari: es demana a les administracions locals i a les entitats que participin activament a donar visibilitat i acabar amb les agressions masclistes en el context de les festes populars, i que creïn i reforcin circuïts i mecanismes de detecció, actuació i acompanyament estables i sistematitzats.
La majoria d’intervencions que planteja parteixen del diàleg i de les solucions pacífiques de les situacions, per evitar i trencar l’escalada de violència.
En la fase de diagnosi, s’ha constatat que la majoria de les persones que pateixen agressions no compten amb el suport comunitari o dels agents organitzadors de les activitats d’oci; sigui per manca de presència o bé per manca de confiança en aquests. Per tant, el protocol fa èmfasi en la necessitat de fer un treball preventiu, de detecció i d’atenció a les víctimes, perquè tothom conegui els recursos disponibles i per tal que la reparació individual i la resposta pública es facin també des d’una perspectiva social i comunitària.
El protocol sobre violències sexuals contempla 5 grans àmbits d’actuació: la programació de les activitats, les campanyes de sensibilització, la formació dels agents clau, els diferents tipus d’intervenció i els seus corresponents circuits, i les actuacions a l’entorn dels espais d’oci i la mobilitat de les persones assistents.
Fa un seguit de recomanacions que afecten tots els àmbits d’actuació. Per exemple, recomana incorporar una mirada crítica a l’hora de contractar les actuacions per evitar discursos sexistes o discriminatoris; aprovar ordenances municipals específiques que contemplin les situacions de violències sexistes; instaurar i unificar les formacions per a tots els agents organitzadors d’activitats d’oci; il·luminar suficientment l’entorn dels espais on tenen lloc les activitats d’oci nocturn per incrementar la seguretat; organitzar autobusos o una xarxa de taxis per desplaçar-se fins als espais d’oci nocturn de les festes majors, entre d’altres.