L’informàtic i fotògraf penedesenc Ignasi Blanca és l’autor del llibre Instants de fotografies de la Festa Major de Vilafranca realitzades durant el 2014, el 2015 i el 2016. L’obra, editada per l’estudi de disseny Rufus, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca, es va presentar el 20 de desembre al Casal de la Festa Major i el 2 de gener a la llibreria L’Odissea. Blanca també és el president l’Associació Fotogràfica de Moja.
El llibre, de tapa dura i 144 pàgines, inclou 105 fotografies, la majoria de les quals són del propi Blanca i 17 d’altres col·laboradors. Se n’ha fet una tirada de 500 exemplars, que es venen al preu de 29 euros a les llibreries L’Odissea, Cuscó i La Cultural de Vilafranca.
Com va sorgir la idea de fer un llibre fotogràfic sobre la Festa Major de Vilafranca?
Quan els administradors de la Festa Major de Vilafranca del 2016 em van fer la proposta de ser el fotògraf oficial de la festa, vaig pensar que ja tenia un bon volum d’imatges i que, durant aquell any, en faria moltes més, així que em va venir al cap de fer-ne un llibre. Ho vaig explicar als administradors, i des de l’Ajuntament es va considerar una bona proposta perquè no s’havia editat cap llibre de la festa des del 2003.
Quantes fotografies tens de les darreres festes?
En tinc 25.000 entre les tres darreres festes majors. L’any passat en vaig tirar 10.000 i, entre el 2014 i el 2015 unes 15.000 més, així que tenia un bon volum de fotografies a seleccionar.
Escollir-les devia ser el més complicat.
Sí, en la primera tria ja vaig quedar-me amb unes 800 i amb el dissenyador les vam anar acotant una a una fins arribar a la xifra final.
Quin moment de la festa és el que t’agrada més fotografiar?
L’Entrada de Sant Fèlix. És un moment màgic i molt complicat fotogràficament parlant perquè t’ho jugues tot en pocs segons. Des del moment en què arriba el sant al davant de la basílica de Santa Maria, saps que tindràs poc temps per fer la foto abans que el fum dels Diables i del Drac ho omplin tot.
I a banda de l’Entrada?
Els castells perquè són molt plàstics, fins i tot en les caigudes. Al llibre hi ha una imatge d’una de la Jove de Valls que, tot i ser d’una caiguda, és interessant perquè es veu clarament on es trenca el castell i les cares dels castellers i del públic en aquell instant.
La de l’any passat va ser per a tu una Festa Major molt intensa.
Sí, la veritat és que vaig dormir molt poc. L’avantatge que tenim és que són cinc dies de festa, en tres dels quals hi ha actes tradicionals que es repeteixen, així que sempre pots enganxar-los en un moment o altre. Per exemple, si tenia previst anar a les matinades i als primers actes del matí, no podia anar a dormir massa tard el dia abans, tot i haver de cobrir els concerts.
Les imatges mostren molts detalls curiosos. Explica’ns-en algun.
Sí; intento sempre fixar-me en els petits detalls. Per exemple, hi ha una foto en la qual es veu els peus darrera de la cortina de la gent entrant a Santa Maria per veure els Goigs, o en la del Ball Solemne de l’Àliga només es veu el cap i els peus del ballador en el moment en què la peça toca amb el bec a terra.
Quan vas pensar de fer un Verkami per poder editar el llibre?
Per fer-lo realitat necessitàvem uns 3.500 euros, així que vam pensar d’impulsar un Verkami. El vam iniciar a finals de juliol i vam aconseguir arribar gairebé als 5.000 euros, superant la quantitat prevista inicialment. Així, vam poder editar-lo en tapa dura i amb un paper de qualitat i uns bons acabats.
Quants mecenes hi van participar?
Van ser 172 mecenes que van fer possible l’edició de l’obra, a qui aprofito per agrair de nou la seva participació.
Què obtenien a canvi?
Hi havia diverses recompenses en funció de l’aportació de cadascú. Van endur-se el llibre, punts de llibre, impressions en llenç i alumini i el seu nom també sortia en els agraïments.
Quines altres coses t’agrada fotografiar, a més de la Festa Major vilafranquina?
M’agrada especialment la fotografia d’esdeveniments nocturns, amb la tècnica coneguda com a Light Painting que consisteix a dibuixar amb llum directament en la fotografia, línies, formes o el que es vulgui, disparant a velocitats d’obturació lentes.
Olga Aibar