Per estrany que ara ens pugui semblar, en pràcticament tots els municipis de l’Alt Penedès encara hi ha, com a mínim, una cabina telefònica pública. En total, es poden localitzar fins a 42 arreu de la comarca, la majoria de les quals a Vilafranca, segons dades de Telefónica. A la capital se’n troben 13, tot i que cap d’elles als barris de la Girada i el Molí d’en Rovira, probablement per ser els de més recent creació a nivell residencial.
Tanmateix, en sis municipis ja no hi ha servei de telefonia públic com són Castellet i la Gornal, Pacs del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues i Santa Fe del Penedès. El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, exigeix a l’empresa que ofereixi aquest servei, en aquests moments Telefónica, una cabina per cada 3.000 habitants en poblacions mitjanes i grans i, com a mínim, una en nuclis de menys de 1.000 habitants, encara que es reserven algunes excepcions per aquest últim cas. Així doncs, en municipis com Sant Sadurní s’hi troben quatre i a Gelida i Santa Margarida i els Monjos, tres.
A Espanya, la primera cabina es va instal·lar el 1928 al Parque del Retiro de Madrid i el 1999 es van arribar a les 55.000 arreu del país. L’extensió de la telefonia mòbil i l’aparició de locutoris i targetes telefòniques han acabat minvant el sector. Actualment queden unes 18.300 cabines, segons dades de Telefónica, i prop de 12.000 ja no són rendibles. Es calcula que el cost de les cabines es va triplicar de 2012 a 2013 i va tornar a pujar el 2014 fins als 1,32 milions d’euros. Tanmateix, fonts del sector preveuen que anualment mantenir-les pugui suposar un cost de gairebé cinc milions d’euros.
A la vista està que en aquests moments es tracta d’un negoci obsolet, ja que en el concurs públic per fer-se’n càrrec d’aquest servei, convocat el setembre passat, no es va presentar cap empresa. Ni tan sols Telefónica, que l’havia ofert fins ara. El govern estatal haurà de cercar una solució per tal que se segueixi prestant aquest servei de telefonia, considerat universal. De moment, ha imposat a Telefónica mantenir-se com a empresa adjudicatària, per ser aquesta l’última companyia en fer-se’n càrrec i, alhora, ser la de major pes en el sector. Tanmateix, és probable que en un futur proper el govern es plantegi la continuïtat d’aquest servei universal de telecomunicacions, atès el seu baix nivell de demanda i el fet que un bon nombre de països de la Unió Europea ja no designa operador encarregat de la seva prestació.