L'escola de dansa Gimdans celebra enguany el seu 50è aniversari amb diverses activitats, la més destacada de les quals serà una festa-dinar que tindrà lloc aquest diumenge a la Masia La Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues, al qual s'espera l'assistència de més de 300 persones. El mateix dia, al matí, es durà a terme la tercera gala solidària Vilagim al pavelló de la Gamba de Vilafranca, en la qual hi participaran unes 400 nenes de gimnàstica rítmica i estètica de Catalunya.
Com va començar en el món de la dansa?
Quan era una nena amb l'inoblidable Assumpta Trens. Aquest món i també el de l'esport em va apassionar i vaig començar aconseguint el títol d'instructora d'Educació Física; l'únic que aleshores existia a Espanya pel gènere femení. Títol que més endavant, vaig convalidar pel de llicenciada a l’INEFC de Barcelona.
Vostè va fundar el primer gimnàs femení del Penedès dedicat a la dansa, l'any 1969. Com van ser els inicis?
Sí, tenia 18 anys. Qui va primer apuntar-se a l'escola eren nenes, i també senyores que van ser pioneres en intuir la importància que l'exercici físic podia tenir per a la millora de la seva salut. Ara tothom n'és conscient, però 50 anys enrere els deien que anaven gairebé a perdre el temps. Entrar al col·legi Sant Elies en xandall, per exemple, ho tenia prohibit, havia d'anar amb faldilles.
Sis anys després va ampliar els serveis a l'àmbit masculí.
Sí, quan al 1975 em vaig casar amb en Jordi Porta ens vam traslladar a un petit gimnàs als baixos del nostre domicili del carrer Balmes 20. Gimdans es va obrir al món del fitness i de l'entrenament esportiu gràcies a que en Jordi, professor de l'INEFC de Barcelona, era i és un expert en aquests àmbits. Un àmbit, especialment el de la salut, en el que és molt fàcil deixar-se influir per modes o tipus d'exercici poc fonamentats científicament. A Gimdans sempre hem sigut molt professionals a l'hora de recomanar les millors propostes per a la millora de la salut. A principis dels vuitanta vam inaugurar les instal·lacions actuals del carrer Pau Benach, 5.
En quines escoles va ensenyar?
Vaig estar a l'escola Estalella i Graells, al Baltà Elies, i l'escola Montagut.
Quina va ser la seva relació amb l'àmbit de la gimnàstica ?
Gimdans va ser un dels pioners en el desenvolupament de la gimnàstica rítmica. És un honor poder dir que vam guanyar el primer campionat d'aquesta modalitat celebrat a Catalunya. Gimdans també va ser molt reconegut arreu com a introductor de l'aeròbic americà i la gimnàstica/dansa- jazz. Vaig estar vuit anys al comitè tècnic de la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG), amb la missió de desenvolupar a nivell internacional la gimnàstica aeròbica. Ara, fa poc, va néixer una altra modalitat, la gimnàstica estètica. Nosaltres som l'únic club del Penedès que l'hem començat a desenvolupar, de la mà de la nostra directora tècnica i entrenadora, la Sandra Ferré.
Quina diferència hi ha entre aquestes modalitats?
Totes les gimnàstiques són un compendi de la manifestació extrema de totes les capacitats físiques. L’esportiva i aeròbica es caracteritzen per la potència muscular; la rítmica requereix un “plus” de flexibilitat i coordinacions necessàries pel domini dels diferents aparells: pilota, cinta, cèrcol i maces. L' última especialitat en popularitzar-se ha estat la gimnàstica estètica que busca una major expressió artística amb molt elements de la dansa. És, sense dubte, una especialitat molt adient per a totes aquelles noies que volen seguir fent esport d'una forma més relaxada i no tan exigent com són les altres modalitats.
Sou l’única escola del Penedès que ofereix aquesta modalitat?
Sí, l'hem començada nosaltres. La constant innovació i recerca educativa i artística que fem palesa en els festivals anuals i en les gales solidàries de dansa i gimnàstica que celebrem sempre ha format part del nostre ADN.
Ha fet tots els papers en el món de la dansa.
Sí, especialment des dels Jocs Olímpics del 1992 de Barcelona, quan vaig formar part de l'organització de l'equip tècnic de gimnàstica rítmica i de la cerimònia d’inauguració dels jocs. Un record meravellós i inoblidable, més encara perquè hi van participar noies del Gimdans. Després, vaig estar vuit anys a la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) com a una de les responsables del desenvolupament internacional de la gimnàstica aeròbica; tan com a jutge com a entrenadora.
L’1 de març, l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport (ACDE) li va lliurar un reconeixement com a exdirigent esportiva de la federació internacional.
Sí, va ser un reconeixement pels vuit anys que vaig dedicar al comitè tècnic de la Federació Internacional de Gimnàstica. Em va fer molta il·lusió.
I aquí, al Penedès, no li han fet cap reconeixement?
Sí, l’Ajuntament de Vilafranca em va fer un reconeixement, fa uns anys, en la diada del millor esportista, que vaig agrair molt perquè estava envoltada de la gent que jo m’estimava, que era la gent del poble: alumnes, companys, familiars... Va ser molt bonic.
També l'any 1994 va rebre el premi a la millor dirigent de clubs esportius.
Sí, ja fa 25 anys, i aleshores estava en ple desenvolupament de la meva tasca professional.
Quants alumnes han passat pel seu centre en aquests anys?
Gimdans sempre ha sigut un centre privat, familiar i molt modest pel que fa a les pretensions de créixer. Sempre hem anteposat la qualitat de la formació a altres objectius més comercials. Si més no, 50 anys ens han permès gaudir de la confiança de centenars de persones pertanyent a tres generacions de vilafranquins i vilafranquines.
Olga Aibar