En enderrocar l'antic edifici de Cal Pa i Figues per construir el nou Vinseum, l'any 2018, va aparèixer una necròpolis medieval on es van recuperar les restes de 129 individus.
En aquell moment, el museu va decidir encarregar un estudi antropològic dels inhumats a Núria Armentano, del laboratori d'antropologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Segons Armentano, en descobrir les restes humanes "no hi vam trobar lesions traumàtiques que ens fessin pensar que la causa de la mort fos una guerra, per exemple". De seguida van suposar que podria haver estat la pesta negra, i per això van iniciar un estudi genètic.
Divendres passat, durant un dels actes del Dia Internacional dels Museus, es van presentar els resultats de l'anàlisi. L'estudi va confirmar que els individus van morir per la infecció de Yersinia pestis, el bacteri de la pesta negra.
En set dels setze individus analitzats es va trobar aquest bacteri. Tot i això, la Cristina Santos, una de les responsables de l'estudi, apunta que "això no vol dir que la resta no morissin per la infecció, només que l'ADN no s'ha conservat".
Tot plegat fa pensar que el cementiri de Cal Pa i Figues es va construir de forma urgent i improvisada, amb l'arribada de l'epidèmia, per la gran quantitat d'individus superposats en les fosses.
Fins ara, a Catalunya únicament s'havia pogut confirmar una sola vegada la presència de Yersinia pestis, i va ser a la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Així doncs, les restes de Cal Pa i Figues són un conjunt excepcional que caldrà continuar estudiant, segons apunten des de Vinseum.