L’agricultura, i dins d’ella el sector vitivinícola, tant des de una perspectiva general com de les diferents DO, segons les seves peculiaritats i circumstancies, estan en un moment clau de valoració, per transformar-se vers una evolució positiva.
Es ben conegut i per tant assumit el condicionant del canvi climàtic, al que s’afegeixen reptes de mercat, de consum, de sanitat..., que fan que les aproximadament 60000 ha de vinya en Catalunya, de les que un 65% estan i estaran en seca, independentment de la sequera ambiental que hi hagi en cada lloc i moment, estiguin en front d’un important repte i per tant, de la necessitat de prendre decisions.
Devant d’això es pot començar a pensar en solucions totalment innovadores, quasi miraculoses o bé adaptar el que altres fan en situacions similars, a les nostres circumstancies.
Cal recalcar el concepte nostres circumstàncies, que són les del mediterrani i per tant, sense que sembli un menys teniment, indica que cal separar-nos de l’Europa Atlàntica i/o muntanyosa, per fixar-nos en els nostres semblants com es el cas d’Austràlia, ja descrita com mediterrània, des de els anys 80 del segle passat amb l’estudi ecològic respecte de la convergència d’aquest tipus d’ecosistema desenvolupat per Mooney, Fuentes i Montenegro (investigadora que va desenvolupar una estància en el nostre departament de l’IRTA a inicis del segle actual).
Així, del pla estratègic generat pel l’Institut de Recerca del Vi Austràlia, es pot destacar, per l’interès i aplicabilitat, per mi necessària, l’escalat funcional, que conceptualment es visualitza en el concepte de recerca a nivell nacional, desenvolupament a nivell regional (DO) i extensió a nivell local (https://www.awri.com.au/flip/RDE-Plan-2017-2025/files/assets/basic-html/page-1.html), essent aquest esquema, una via per avançar ràpid i be, en una realitat incerta, multifactorial i accelerada.
A més, tot això, s'ha de fer en un període de temps curt i proper, sota les normes del Pacte Verd i les estratègies de la Granja a la Taula i de la Biodiversitat de la UE, que comporta grans canvis agronòmics, ja que caldrà si o si, reduir l’ús de productes químics, augmentar la superfície destinada a fins ambientals, fixar carboni, optimitzar l’ús de l’aigua..., i per tant, serà necessària una transformació dels esquemes, mètodes i sistemes per prendre decisions emprats pels agricultors i les empreses agràries.
Per tant, és absolutament necessari generar un sistema d'extensió agrària, que es mogui a nivell local, per fer arribar a agricultors i consorcis agró industrials, tot el coneixement generat en la recerca i el desenvolupament, lo qual, te que fer-se quotidiana i properament, perquè tot el coneixement de l’acadèmia i l’experiència del sector, generin sinergies i en conseqüència, la necessària transformació, per seguir complint el seu objectiu, la seva missió, generar aliments sans i saludables per tothom.
Com conclusió, es pot valorar que el Pacte Verd és una bona proposta, totalment inviable, sinó es recolza en canvis sistèmics, generats a partir de l’educació, la formació, la recerca, el coneixement en xarxa..., es dir en la consecució i aplicació d’un altre model funcional, distin a l’actual.
