Estem totalment involucrats en tota mena d’estratègies de mitigació front al canvi climàtic, algunes de les quals es tenen que fer, es fan o ja s’han fet en el context de l’agricultura(https://elcargol.com/opinio/6765-el-paisatge-de-vinya-permet-fer-bon-vi-i-cava-i-a-la-vegada-es-un-important-embornal-de-carboni).
Tanmateix, per esser eficients en el desenvolupament, aplicació i millora d’aquestes estratègies, calen els valors de partida, els valors de base, respecte dels quals es podran fer valoracions i consideracions.
La COVID sens dubte és un gran problema mundial i per això, permet fer valoracions a aquesta escala, que són molt difícils de plantejar i valorar experimentalment.
Així, ni en el més agosarat dels somnis, s’hagués pogut imaginar una societat aturada a nivell planetari, quedant-se amb els metabolismes a nivell basal, en cadascuna de les mateixes, que composen la població global, d'acord amb les seves característiques socioculturals i el nivell d'afectació de la pandèmia.
Aquest metabolisme basal o gairebé, és molt important per valorar com afectem amb la nostra activitat, a les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i per tant a l'escalfament global. També, en quina mesura podem incidir en la mitigació d'aquest, ja que tenim la implicació dels diferents sector socioeconòmics i els seus valors de referencia.
Així, seguint l'informe de Global Carbon Project de l'any 2020 (https://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget https://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget/20/infographics.htm), el primer que destaca, és que la parada funcional va suposar un descens del 7% en les emissions de GEI respecte del 2019, que equival a ajustar aproximadament la nostra manera de funcionar al que es va pactar en el seu moment respecte de les reduccions d’emissions, en la COP 21 de París i COP 22 de Marràqueix.
Els sectors que més van contribuir a les mateixes van ser els de el transport, l’aeri i sobretot el de carretera, junt amb la indústria.
L'agricultura, tot i ser un sector essencial i per tant, un dels que no es va aturar en cap moment de la pandèmia, va contribuir en un 14% de les emissions totals (http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/TERCER_INFORME_CANVI_CLIMATIC_web.pdf;veure capítol 2), lo qual en el 2020 va esser una xifra petita, donada la baixada general de tots els sectors, incidint majoritàriament, tant sols en el que respecta a l’agroindústria i el transport.
Això, és motiu de reflexió, pel que sempre es comenta respecte de l’efecte negatiu de l'agricultura en l’ambient al incrementar / afavorir el canvi climàtic.
A partir d’aquest gran nombre de dades, es important tractar de desenvolupar una metanàlisi, que permeti considerar el perquè de l'agricultura i el on, quant i quan genera emissions. També, si aquestes són atribuïbles al propi procés agropecuari o al mercat associat.
Sigui com sigui, i assumint, que ha estat la parada del metabolisme social més important mai generada anteriorment, el balanç global continua sent negatiu i la nostra manera de ser i viure, el nostre model sistèmic, fa que el balanç de CO2 atmosfèric segueixi creixent, la qual cosa indica que les previsions de canvi climàtic, no és que seran, sinó que possiblement són irrevocablement un dura realitat, en la qual els punts de no retorn a estats climàtics més positius per al nostre model social, ja han estat sobrepassats (https: //www.medecc.org / first-mediterranean-assessment-report-mar1 /).
Hi havia informes, basats en observacions parcials, en assaigs molt concrets, en estudis de metadades ... ara tot això ha estat corroborat, amb aquest trist assaig a escala planetària. Aquests model de ni parar, parem ha generat una realitat climàtica, que ha donat lloc a una gran emergència social.
https://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget/20/infographics.htm
