Actualment s’està tornant a tramitar la Ley del Cambio Climatico de España (https://www.europapress.es/epagro/noticia-congreso-aplaza-2021-tramitacion-ley-cambio-climatico-ya-no-aprobara-antes-marzo-20201211184745.html).
Lo qual es important, segurament per Catalunya no tant, perquè ja en disposem d’una des de l’any 2017 (https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/Llei_canvi_climatic/), ja que unificarà criteris per tal de poder acomplir amb els compromisos de la COP21 de Paris del 2015, ratificats en la COP22 de Marrakech del 2016, en els quals s’ estableix un marc global per evitar un canvi climàtic d’alt risc pel planeta i per tant per la nostra societat i estil de vida, mantenint l'escalfament global molt per sota dels 2°C, desenvolupant esforços per limitar-lo a 1,5°C. Mentre en paral·lel, aspira a reforçar la capacitat dels països per fer front als efectes del canvi climàtic i per tant a recolzar-los en els seus esforços.
Son punts destacats la mitigació, tant en el que respecte a la reducció de les emissions, com a la captura de les mateixes, per tal de generar un balanç negatiu en quant a l’increment de CO2 en l’atmosfera, quan més aviat millor.
El fet requereix coneixements científics objectius i demostrats, que siguin disponibles pels diferents sectors socioeconòmics, per tal de que puguin desenvolupar estratègies, que permetin aconseguir un equilibri entre les emissions i les absorcions en la segona meitat de segle.
En aquest sentit, IRTA, des de l’any 2013 i sempre en col·laboració amb altres institucions de recerca, de dins i fora del país, ha estudiat primer la capacitat de captura i emmagatzemen dels sols i estructures llenyoses fixes de les vinyes (veure bibliografia en la part baixa de l’article), per després desenvolupar un manual de bones practiques agràries, per tal d’incrementar i/o mantenir aquesta capacitat d’embornal. Les quals es poden trobar en la Guia de practiques agrícoles segrestadores de carboni en la vinya de CARBOCERT (2020) i que poden resumir-se en la descripció i mètode d’aplicació en:
Aplicació d’esmenes orgàniques
Ús hi maneig de cobertes verdes espontànies
Ús i maneig de cobertes verdes plantades
Incorporació de les restes de poda d’hivern
Incorporació de les restes de poda en verd
Tot això, a més de potenciar la funció embornal de la vinya, ajuden a la retenció d’aigua en el sol, mantenen i/o incrementen la biodiversitat, eviten i/o redueixen l’erosió i l’escorrentia...
Així doncs, el Penedès, el seu paisatge de vinya, no tant sols permet fer bons vins i caves, sinó que també fixa carboni, i per tant, a més de reduir el perills associats al canvi climàtic, mitigant-lo, pot esser una via de recolzament econòmic basat en aquesta funció.
Cal a més tenir en compte, que després de l'abandonament agrícola, apareixen masses arbòries secundàries, pinedes, amb una capacitat d'emmagatzematge de carboni, solament una quarta part superior a una vinya de secà i amb un major risc de incendi, un escàs valor econòmic de la fusta, no així dels serveis ecosistèmics i per tant una compromesa/discutible productivitat de l'aigua.
La informació hi és, el personal per contribuir a la seva aplicació també, cal doncs posar-nos-hi ja, perquè el repte es molt gran.
* Funes, I.; Savé, R., Aranda, X.,Molina, A, Batlles, C.; Retana, J., Gracia, M., Vayreda, J., Grau, B., de Herralde, F. & Biel, C. 2013. Balance de carbono en la interface, en el equilibrio, agroforestal mediterráneo. Actas Congreso REMEDIA. Zaragoza.
* Balances de agua y carbono en vid. Efectos de la variedad, las condiciones edafoclimáticas y las técnicas de cultivo . 2014. ENOVITICULTURA Nº Especial 31
* Guia CARBOCERT https://guiacarbocert.es/wp-content/uploads/2020/08/guia%20carbocert%20para_web.pdf (2020)
* Practicas agricolas secuestradoras de carbono en viñedo https://guiacarbocert.es/wp-content/uploads/2020/08/5.vinedo.pdf (2020)
* Funes, I., Savé, R., Rovira P., Molowny-Horas, R., Alcañiz, JM., Ascaso, E., Herms, JI., Herrero C., Boixadera, J. and Vayreda, J. 2019. Agricultural soil organic carbon stocks in the north-eastern Iberian Peninsula: drivers and spatial variability. STOTEN-D-18-12688R1.
