Situació en la que es troba Espanya i Catalunya, en aquests moments. S’observa, es palpa, es viu aquesta panoràmica. Un mal son per els dos presidents. Moments, etapes, que venen i que hi trobes entrebancs.
Pedro Sánchez, flamant president del govern espanyol, ha hagut de passar un veritable via crucis (secretari general del PSOE, defenestració i guanyador de primàries). Desprès de una moció de censura al Sr. Rajoy, la supera i guanya.
Comença el mandat amb dos ministres dimitits, i més que altre ensurt. L’oposició (PP-CS), és enorme i els obstacles que va trobant, els trampega com pot. La política socialista d’esquerres la va imposant, malgrat impediments, barreres que el poder econòmic (Ibex, banquers), recala en els seus plantejaments. El canvi de criteri, sovint el canvia, i això crea una inestabilitat i fragilitat política. Ha de fer i ha de complir el que va dir: “Arribaré fins el final”.
Quim Torra, un president fantasiós. Està en un mon irreal. D’ençà el seu mandat, no sabem si el govern governa, o fa sortides esporàdiques. Catalunya ha anat de més a menys. Parla surrealistament, sense parlar o fer coses en serio. Temes, com l’ensenyament, la sanitat ni els menciona. Estem veient aquests darrers dies, les manifestacions, reivindicacions que aquests serveis públics demostren, fan, davant la inoperància i despreocupació del president Torra.
Topa amb Madrid, doncs ell va a la seva bola, sense tenir present els interessos de la ciutadania. Madrid i Catalunya, han d’anar agafadets de la ma.
