Sovint els clubs de futbol s'omplen la boca amb els grans valors que suposadament el futbol base potencia i afavoreix, i que han de ser molt bons per a l'educació dels nostres fills i filles. Valors com el treball en equip, l'esforç, la lleialtat, el respecte, el compromís... que en principi sembla que realment sí que són bons. Però en quin moment tots aquests valors deixen de ser importants pels clubs de futbol? Doncs en el moment que aconseguir un títol o una categoria són la millor publicitat per aconseguir més "clients". I això no ens ha de sorprendre.
Sí, alguns clubs de futbol són empreses que busquen clients i que tenen els seus objectius econòmics i les seves campanyes de màrqueting. Hi ha clubs de futbol base que són grans empreses preocupades pels seus beneficis i, com és normal, volen treure el màxim rendiment a les seves inversions. Tot va bé mentre guanyen o realment no es juguen res rellevant. Però quan un grup determinat obté una categoria important, aquesta s'ha de mantenir a qualsevol preu, pressionant als nens i nenes, als pares, als entrenadors i a qui calgui per a obtenir el resultat desitjat. I si s'ha de deixar futbolistes sense jugar, castigats per no tenir el nivell, poc importa que aquests nens i nenes respectin tots aquests valors que en un principi semblaven el gran objectiu del club. I no parlo per allò que algú m'ha dit, sinó que em baso en la meva experiència personal, en un "gran" club de futbol del Penedès, que s'ha passat tota la temporada pressionant un equip que heretava una categoria que potser no els hi corresponia i que els portava a perdre partit darrere partit. Aquest club, finalment, deixa de convocar el meu fill dient que no té el nivell i que s'estan jugant la categoria, quan només un miracle els pot salvar, a 3 partits de finalitzar la temporada, penúltims del grup i a 4 punts de qui està per sobre a la classificació. Un nen que mai es queixa, que mai fa faltes, que s'esforça al màxim, que dona el 100% d'ell mateix, que respecta als companys, a l'entrenador a l'àrbitre i als rivals, que mai ha insultat ningú, que juga en equip i que accepta totes les decisions que li transmeten. És això just? Poc importa la justícia quan l'objectiu final és econòmic.
Però no vull generalitzar. Encara queden escoles de futbol petites, amb voluntaris que treballen i es deixen les hores per tirar-los endavant, als que realment els importa educar en valors i que es preocupen pel benestar emocional dels i les futbolistes. Encara queden persones que respecten i fan valer els valors del futbol per sobre de les victòries.
No ens enganyem, a tothom li agrada guanyar. Però potser no cal una victòria a qualsevol preu quan el que realment està en joc són els sentiments i la salut emocional d'un nen d'11 anys.
