Tot i les pluges del darrer mes, aquestes no frenen la sequera i l’estiu cada cop es més a prop, i la sequera no tant sols no minva, sinó que creix, fent-se especialment visible en els secans.
Aquesta realitat climàtica associada a fenòmens físics i biològics, esdevé emergència social, quan la mirada va més enllà de la productivitat d’una espècie, el cabal d’un riu o torrent, la migració i la fenologia de determinades especies, de records històrics de temperatura o pluja..., i es focalitza en la població i les seves empreses i institucions, en la societat.
Així, la manca d’aigua genera i generarà reduccions més o menys importants en la productivitat de la vinya, segons el lloc i varietat, apareixen aleshores, com a derivada directa la pèrdua de rendibilitat econòmica, que pot esdevindrà com a punt d’inflexió (tipping point) en el funcionalisme i estabilitat del model socioeconòmic actual, al propiciar abandonament de determinades parcel·les, l’atur, la mobilitat de la població vers altres sectors econòmics i/o geogràfics, el canvi en el funcionament del paisatge...i la pèrdua de valors culturals.
Per això, el sector privat (INNOVI, Acadèmia de Poda, AVC, diferents empreses del sector vitivinícola), comptant amb el sector públic (DACC, ACA, INCAVI, IRTA) ha propiciat i generat tota una sèrie d’actuacions per fer front a la sequera i tractar d’evitar el desenvolupament de l’emergència social.
Així, en els darrers temps s’està treballant en un projecte demostratiu respecte de l’ús de l’aigua, en les vinyes en seca, en una Jornada respecte com adaptar la vinya al canvi climàtic i en l’elaboració d’unes recomanacions de poda en verd davant la situació de sequera (https://innovi.cat/email/preview/MjI1/6az-7bbaff38009834faa41f/MjE3OTg0/6az-7934c84ab21aa36fe60a/).
Tothom es conscient del problema i esta treballant per trobar-hi solucions al mateix, ara cal coordinar tots aquests esforços, per generar un sector conjuntat, per esser resilient i per tant amb futur.
