Hi ha persones i mitjans de comunicació en el país, que venen parlant del canvi climàtic i la sequera que se’n deriva des de fa molts anys, més de 10.
Altres que ho fan des de ara, fent que estigui en boca de tothom ja es en boca de tothom, lo qual pot considerar-se una bona noticia, ja que sense coneixement d’un fet, difícilment s’actua en conseqüència, tanmateix, ara tothom diu, i en molts casos, sense anar al moll de l’os del problema i les seves solucions.
Així, ara es parla de:
Les fruites del sistema de conducció d’aigua, entre altres coses atribuïble a l’antiguitat del mateix i la precarietat del seu manteniment, sense considerar que no hi ha cap sistema estanc i que les fruites, son pèrdues del sistema de conducció / comercialització, no del sistema aigua.
Es parla de pluja escassa, irregular,...., però poc s’explica de l’increment d’evaporació, degut a les elevades temperatures, que generen una menor disponibilitat hídrica.
Hi haurà menys dotació d’aigua per l’agricultura de regadiu, que es el 35% del total en Catalunya, mentre no es diu res del 65% restant que requereix la pluja, com a única font d’aigua.
Es parla de recuperar pous i freàtics per tot, sense explicar la seva localització espacial i en profunditat, la seva capacitat i temps de recarrega, la composició química,...,i també, perquè no?, el seu grau d’explotació i per qui, la seva qualitat i perquè, actuals.
S’ha descobert l’aigua regenerada, explicada en base científica i descrites les seves aplicacions tecnològiques, ja en els anys 70 del segle passat pel professor Rafael Mujeriego de l’UPC, i en l’any 2014 les seves limitacions d’ús agrícola per l’ACSA (https://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Guies_i_documents_de_bones_practiques/El_reg_amb_aigues_regenerades/triptic_reg.pdf).Però algú ha plantejat, quanta d’aquesta aigua es genera i on?. Possiblement es una opció per ús metropolita, que inclou l’ús de boca, i secundàriament per l’agricultura, ja que alliberaria aigua en els trams mitjans dels rius i freàtics gestionats per l’ACA, però no es la solució, es una de les solucions, que cal valorar des de la oferta d’aigua i també del cost energètic i econòmic.
S’expliquen reduccions en l’oferta d’aigua i restriccions en el seu ús en determinats sectors econòmics, però d’altres no es diu res, possiblement perquè tot i semblar groller, la pela es la pela i qui dies passa anys empeny.
Es fan Taules, Cimeres, Grups de treball, Debats parlamentaris...respecte de l’aigua, sense tenir-se en compta, que ja no val a parlar, es te el suficient coneixement per actuar, i a més des de fa molt temps. El que manca es decisió, compromís, visió de futur, ofici i sentit comú.
Com va dir un senyor d’aquest país, “diuen, diuen, diuen...”.
Hi han solucions, per revertir aquests problemes associats al canvi climàtic, a la fi, per canviar un sistema socioeconòmic extractiu i per tant finit en el temps, que genera grans desigualtat socials de tota mena.
Ara l’aigua ens mostra un altre avis, cada cop en queden menys, i amb ells el temps per actuar seriosament en el nucli del problema.
