Magistralment, la poesia laberíntica i simbòlica de la Fe, convida al lector a reflexionar sobre la vida, el pas del temps, la mort, l’amor, etc, com els grans poetes clàssics de la literatura catalana. Alguns versos curts, alguns versos llargs, però sempre mantenint el ritme i la mètrica, talment com una simfonia de paraules composada per un músic romàntic com ara Brahms o Wagner.
En primer lloc, els colors, el laberint, els pentagrames, la lluna, la nit, són símbols que predominen en la seva veu poètica que, conjuntament, formen un quadre digne de ser exposat en una galeria d’art. Escull, com a bona compositora de poesia, com a bona poetessa, les notes que considera més adients per a transmetre el missatge que vol compartir amb el lector. Un llenguatge planer ensems que metafísic i inspirador per a enriquir a aquella persona que tingui el poemari entre les mans, la seva lectura en veu alta (i en veu baixa també), i alimentar l’esperit, l’aliment del qual, una vegada més queda palès, és únicament la poesia.
En segon lloc, el color blau, símbol de la calma, la fidelitat, l’estabilitat, la puresa, la joventut i la masculinitat, apareix directament en alguns dels seus poemes, influència d’algun dels poetes alemanys com Rilke, però també indirectament amb la virilitat, la calma, la fidelitat i la puresa de la seva veu poètica, de la seva veu interior.
En tercer lloc, per a exemplificar el símbol del laberint, on el lector nota d’alguna manera o altra que l’autora, a través dels seus poemes, intenta trobar resposta als seus problemes i buscar la sortida (o el camí) per a aprofundir en el descobriment del seu inconscient i cadascun dels seus arquetips masculins i femenins, seran citats dos o tres versos d’un dels seus poemes: “[...] Viu al cor net dels infants, / a la cara de la lluna i al centre de la rosa; / al mig del laberint, a l’ànima de la paraula / al ventre de la llibertat, la lluita sincera [...]”.
Finalment, el seu poemari Pols a les sabates i petjades al cel, també vol ser fènix per renéixer de les seves cendres amb la seva poesia, vols ser un cant a la llibertat, un himne a la pau, un paradís on els lectors hi puguin viure, on els lectors s’hi puguin sentir identificats i establir un vincle personal, un diàleg íntim amb l’autora, aprenent al mateix temps el que ha après i els ha volgut transmetre la poetessa.
