Ramon Riera és el president del Consorci de Promoció Turística del Penedès des del 24 de juliol del 2019. Va ser regidor de Torrelavit per CiU (ara Junts per Catalunya) del 1999 al 2006 i alcalde del 2006 al 2019. Actualment continua com a regidor ara a l'oposició. Diputat adjunt de turisme a la Diputació de Barcelona del 2013 al 2015 i assessor de l'Àrea d'Espais Naturals (2015-2019), és conseller al govern del Consell Comarcal de l'Alt Penedès des de 2019.
El Consorci de Promoció Turística del Penedès té una trajectòria de més de 20 anys. Com ha evolucionat el turisme a la comarca durant aquest temps i com ha ajudat l’ens al seu impuls?
Fa més de 20 anys hi va haver algú que va pensar que necessitàvem una entitat que vetllés pel turisme. Durant aquest temps el Consorci ha ajudat a què la gent identifiqués que el turisme és un motor econòmic i que pot generar uns impostos que permeten mantenir el nostre estat del benestar. Però el turisme no és l’unic motor de la comarca. Hem de saber conviure amb la resta d’activitats i de sectors: la indústria, l’agricultura i el terciari, i crec que tenim prous eines i coneixements per fer-ho.
Integrant les activitats al paisatge?
Sí, es poden construir infraestructures que estiguin integrades al paisatge. No estem a l’edat de pedra. Si no haguéssim evolucionat, encara estarien vivint a les coves. Per això, tenir una bona comunicació que ens permeti desplaçar-nos amb rapidesa als Pirineus, a la costa o a l’interior, és vital. Tenim exemples d’infraestructures ben construïdes, i també de polígons industrials, però hem de saber conviure bé i amb respecte entre tots.
Cal buscar un equilibri.
Ens hem instal·lat en la cultura del no a tot, però també del ho necessito i ho vull tot. Necessitem energia elèctrica, però no volem la MAT al costat de casa. Podem fer la carta als Reis, però hem de trobar solucions que ens permetin evolucionar com a societat, buscant millorar el benestar i la qualitat de vida, i això no s’aconsegueix dient no a tot. Hem de tenir imaginació i posar tots de la nostra part.
Però això no és fàcil.
No dic que sigui fàcil ni econòmic, però jo crec que sí que és possible. Per tant, siguem una mica coherents. Tot passa per fer unes construccions més sostenibles, més ben aillades. Podem fer-ho bé, gaudir d’uns paisatges meravellosos i també aprofitar la indústria. La globalització ha fet molt mal amb les deslocalitzacions d’indústries i la destrucció de molts llocs de treball. Ara la pandèmia ens ha fet veure que cal tenir-les aquí. D’aquests errors n’hem d’aprendre.
La pandèmia també ens ha fet valorar i gaudir del turisme de proximitat.
Sí. Qui havia de pensar que fer vi o embotits pogués interessar algú? Les visites són un complement indispensable ara. El pes del turisme al país és important, perquè representa un 12% del PIB, però la indústria també el té, i el sector terciari. El turisme industrial a Terrassa, per exemple, és una font d’ingressos important.
El Penedès té encara molt per oferir?
El Penedès va començar a ser conegut per l’enoturisme, però no és l’únic valor que té. Gràcies a una eina com el Consorci de Promoció Turística del Penedès, i a un equip humà al darrera que ha fet una gran tasca, s’han pogut identificar quines matèries primeres teníem i donar a conèixer tots els nostres atractius arreu. Tenim un turisme familiar, cultural, esportiu, de salut, de sol i platja, de bicicletes, excursions, etc., que cal saber aprofitar i exportar.
Quines eines ajuden a atraure els turistes al nostre territori?
Tenim una eina molt important a la nostra disposició que és el laboratori de la Diputació de Barcelona, que permet saber quin tipus de turista ve a la nostra zona, i què hi troba a faltar. A partir de tota aquesta informació, es genera un paquet i es va a vendre a fires i a altres indrets. La Generalitat, a través de les oficines tècniques comercials que hi ha arreu del món, és prescriptora del que fem aquí amb els seus programes de turisme, sota el paraigües de la Diputació de Barcelona. La coordinació amb aquestes administracions ens permet arribar lluny. Per això necessitem crear unes marques reconeixibles arreu, com Costa de Barcelona, amb la qual de seguida ens identifiquen.
Quina és la procedència majoritària dels turistes que ens visiten?
Són bàsicament nacionals, però també venen de fora: de França, Bèlgica i d’altres països. El confinament ens ha ajudat a descobrir el que tenim aquí al costat. Les àrees d’autocaravanes, per exemple, s’han fet servir aquí. La gent ha vist que hi ha un Camí del Riu, uns pèlags a Vilobí, un centre d’interpretació de l’aviació de la Guerra Civil, uns camps fantàstics de préssecs, els cellers, els winebars, uns jaciments arqueològics importants… I això, endreçat d’una forma professional, ens pot portar un turisme de qualitat, i que els primers beneficiats siguin els veïns de casa nostra.
En quin sentit?
Si s’endrecen i es milloren els atractius de cada municipi per atraure visitants tots hi guanyem. Si són agradables per a mi, també ho seran per als que vinguin al darrere, que visitaran el nostre patrimoni, compraran a les botigues del nostre poble, aniran als restaurants i s’allotjaran al nostre territori. En aquest moment la destinació té les coses prou madures com per fer un pas endavant.
I què falta per donar-lo?
Apostar vol dir implicació, inversió. Quan està a prop de bé, no cal buscar la perfecció. Hi ha moltes empreses que, per exemple, han fet obres durant la pandèmia per acollir visites i fer atenció al turista. Quan un empresari veu que invertir li serà rendible i li aportarà uns beneficis, hi aposta. Això vol dir que està reconeixent que el turisme és un motor econòmic.
Si jo vull tenir un equip de primera divisió, no puc anar amb jugadors de primera regional, ni puc anar només al campionat comarcal. Si creiem que tenim un equip i un territori preparat per posar-se de llarg, ens hem d’atrevir. Si volem ser a la primera divisió, això implicarà més inversió, compromís i sacrifici. Però hi hem d’apostar i alçar la mirada en gran.
Olga Aibar Toro