Aquesta setmana es compleixen dos anys des que el món es va paralitzar per l’irrupció del virus de la covid. El dia 11 de març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de “pandèmia”. Un dia després, la Generalitat va decretar el tancament de tots els centres educatius i el dia 14 el govern d’Espanya va declarar l’Estat d’Alarma i va començar un confinament que s’allargaria un mes. A partir del 14 d’abril es va iniciar el desconfinament de la població, per fases.
Alguns dels treballadors essencials de l'Alt Penedès ens han explicat com van viure aquell període i la seva situació actualment, dos anys després.
Com vau afrontar els primers dies de pandèmia?
Vam modificar els torns de treball per si es produïen contagis i que sempre hi hagués un torn que pogués reemplaçar els afectats. Els primers quatre mesos es van suprimir totes les festes, fins i tot les personals, per tal de poder fer front a la situació. Tot el cos va estar predisposat a acceptar-ho. Absolutament tots estàvem disposats a treballar sota qualsevol circumstància, això em va sorprendre molt.
Quines eren les vostres principals tasques?
Al principi donàvem compliment a les mesures de restricció. Gairebé tothom es va implicar molt i la participació ciutadana va ser molt important. Vam rebre centenars de trucades del que es va anomenar "la policia de balcó" que eren els ciutadans que observaven males conductes i ens trucaven perquè hi poséssim remei.
També hem gestionat moltes trucades veïnals per diferents conflictes. Per exemple, diàriament hi havia un músic que sortia a cantar al seu balcó i el seu veí no tenia ganes de sentir-ho perquè havia perdut un familiar recentment i ens trucava per explicar-nos-ho. En aquests casos havíem d’intervenir i mediar en el conflicte.
Es va respectar el confinament?
La majoria de les persones van acceptar les restriccions. Però n'hi ha d'altres que se'ls va aturar una quinzena de vegades per saltar-se el confinament i van ser denunciats. Fins i tot van passar pel jutjat. També ens vam trobar amb situacions anecdòtiques, que ara fan gràcia. Per exemple, vam enxampar un noi corrent amb el pa sota el braç i vestit amb xandall, que havia aprofitat l'excusa de sortir a comprar per fer esport.
Vau sentir que la ciutadania us valorava?
Al principi va ser maco i valoraven el que fèiem. Darrerament, hem notat un increment de faltes de respecte cap al cos de la policia. La situació és tensa, però esperem que tot torni a la normalitat aviat.
Com esteu en aquests moments?
Tornant a la normalitat. La gent té ganes de sortir i fer festa, és normal, però encara genera tensió en altres persones i ens truquen quan veuen un grup de persones sense mascareta. Estem en un període d’adaptació, en el qual hem de tornar poc a poc a ser el que érem. Esperem que no torni a haver cap onada i que podem tornar a fer vida normal.