L’escriptora afincada a Sant Sadurní d’Anoia Rosa Maria Prat (Terrassa, 1950) ha presentat recentment la seva darrera obra, El batec del temps a l’Agrícol de Vilafranca. Doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va exercir de mestra i directora d’educació primària, i actualment està jubilada.
Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia i les novel·les Pedres blanques, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès el 2016, i El batec del temps, guanyador de la 6a edició del premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2020, organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní.
Com sorgeix la idea d’escriure El batec del temps (El Cep i la Nansa, edicions 2020)?
Quan vaig acabar d’escriure la novel·la Pedres blanques volia continuar escrivint i aprendre tècniques diferents, com són els relats curts i la poesia. La tècnica narrativa d’escriure un relat breu és diferent a la de novel·la, perquè des de l'inici cal crear expectatives en el lector, la idea de la història que es vol transmetre, plantejar el conflicte, i no hi ha massa espai per a la descripció de personatges i d'escenaris i, sobretot el final ha d'atrapar i sorprendre al lector. Cosa que no sempre és fàcil, ni s'aconsegueix.
Explica’ns els temes que tracten els relats del llibre.
El Batec del temps és un recull de vint-i-quatre relats de ficció que tracten de les vivències dels personatges, dels seus sentiments i la seva fortalesa davant dels problemes de la vida: la malaltia, la separació i la pèrdua, l’alcoholisme, la violència de gènere, l’abús infantil, el maltractament a les persones grans i, també sobre l’amor, l’amistat i la mort com a punt final del batec del temps temporal. En tots ells, el pas del temps, a través del cromatisme de les estacions de l'any, és el factor que trena tots els relats.
També hi podem trobar història?
En aquest canemàs interior també hi trobareu la nostra història més propera, com és l’exili dels republicans a la guerra civil, les penalitats de la postguerra, les inundacions dels Vallès, els refugiats de la guerra dels Balcans, la recerca dels morts anònims en fosses comunes, l'atemptat terrorista a Barcelona, etc. Com diu la professora Susanna Camps al pròleg, El batec del temps conté consciència social i retalls d’història, literatura i vivència, passat i esperança d’un futur millor.
Parla’ns dels personatges del llibre.
Els personatges d’aquests relats són, majoritàriament, dones que corresponen a tres generacions diferents: la que va viure la guerra civil, la de la postguerra i la que ha viscut durant els anys de la societat del benestar. Personatges femenins que ens parlen de la joventut, de la maternitat, de la vellesa, de la solidaritat i del compromís social...
L’obra literària de la Mercè Rodoreda és en el rerefons del teu llibre. Per què?
Alguns personatge dels meus relats són personatges que apareixen en els contes i en les novel·les de l'escriptora catalana. Així, com frases i textos extrets de diferents llibres de la seva obra literària. És un fet intencionat que té com a finalitat rendir un petit homenatge al mestratge literari de la gran escriptora que va ser Mercè Rodoreda, i a qui li va viure tantes vicissituds.
Els textos que encapçalen cada conte quina relació tenen amb el contingut del mateix?
Em serveixen com a introducció al tema o al conflicte del relat. Són citacions de Virginia Woolf, de Mercè Rodoreda, de José Luis Borges, de Montserrat Roig, etc. És una tècnica que ja vaig començar a fer amb la novel.la Pedres blanques amb citacions del Càntic dels Càntics i de textos de Ramon Llull. Normalment són de la motxil·la de lectures que he fet durant molts anys o de lectures recents.
Explica’ns qui ha realitzat la bella coberta del llibre.
La imatge de la coberta del llibre és una dona que avança pel camí d'un bosc a la tardor en direcció a la llum, que representa l'esperança. Al costat del camí hi ha els arbres representats per cossos nus de dones. La il·lustració i la gestió de la imatge és d’Andrea Erramuspe per encàrrec de l’editor.
Anna Ruiz Mestres