L’artista vilafranquina Eulàlia Valldosera exposa aquests dies dues obres a Vinseum. Fins al 7 de novembre es podrà veure El període (2006) i Som un sol cos (2012), dues obres que, per primera vegada, s’exposen a Vilafranca. Totes dues instal·lacions estan relacionades amb el món del vi, i és que Valldosera al llarg de la seva trajectòria ha dedicat diverses obres multidisciplinàries a aquest tema.
L’exposició, a més, es va inaugurar just abans de la Festa Major i durant aquest període, aprofitant les portes obertes i els horaris d’obertura especials, es van apropar un total de 624 persones a veure de prop les obres de la vilafranquina.
Les dues obres que s’exposen a Vinseum estan relacionades amb el món del vi. De quina manera ho està Som un sol cos?
És una obra audiovisual que mostra una seqüència temporal que dura uns dos minuts i està formada per dues gerres on es fermentava el vi. En una de les gerres es projecten imatges antigues de revoltes gregues i a través de l’altra gerra es pot sentir l’àudio. A més, tant l’àudio com les imatges es reprodueixen de forma separada, actuant de la mateixa manera que funciona el nostre cervell a través dels dos hemisferis. L’obra parla de la nostra manera de percebre la informació, la qual necessita ser processada, igual que el vi necessita ser fermentat.
I pel que fa a El període?
Està formada amb vasos de vi, un cotxet infantil, un projector de diapositives, raïls de tràveling i cadires i taules de bar. El públic és convidat a empènyer el cotxet i només d’aquesta manera es pot veure l’obra completa. Quan el cotxet es mou es projecten les imatges que reflecteixen els vasos de vi. Aquesta obra fa referència a la menstruació, ja que la filera de vasos escenifica una mena de calendari que es va repetint. La forma de mesurar el temps en femení és entendre que el temps és circular i repetitiu. En contraposició, hi apareixen els tòpics de la societat masclista reflectits en els elements de bar.
En un museu del vi com és Vinseum és força inusual que s’exposin obres d’art contemporani.
És molt inusual, tot i que es fa de manera puntual. Ajuda a rellegir el passat des d’una mirada contemporània. A més, és un honor perquè l’obra Som un sol cos forma part de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani i ha estat cedida per la Generalitat de Catalunya a Vinseum amb l’objectiu que acabi formant part de la futura exposició permanent del nou equipament.
És usual que les teves obres incorporin la participació del públic?
Totalment, sempre he apostat per trencar l'estereotip que l'art és intocable i que només és comprensible per a una elit. Sempre he tingut l’impuls d'acostar l'art al gran públic, també com un gest polític.
En aquest sentit, sovint les teves obres incorporen cert activisme envers temes d’actualitat.
Tot art és polític. L’artista fa reflexionar el públic que veu la seva obra i aquest té el poder de visionar i reflexionar segons la seva posició personal. Com a artistes busquem activar el crític interior de cada persona i empoderar els espectadors perquè puguin redescobrir-se internament.
En les meves obres es poden trobar missatges sobre el canvi climàtic, el medi ambient o el feminisme, entre d’altres.
Així mateix, empres materials reciclats en les teves creacions. T’ajuda d’alguna manera a fer arribar el teu missatge més clarament?
Faig servir materials quotidians que el públic reconeix i d'aquesta connexió n’extrec una màgia que es converteix en una nova forma de mirar el dia a dia.
A la instal·lació de Som un sol cos tots els materials són de segona mà, incloses les imatges i els sons que es reprodueixen.
Has detectat diferents interpretacions de les teves obres, segons el país on s’exposaven?
És cert que cada vegada el món és més global i les lectures de l’art també són cada vegada més iguals. Tanmateix, segons la societat, els seus trets culturals o fins i tot segons la relació que tenen amb el món del vi, la interpretació canvia. Una obra exposada al cor d’Àsia, per exemple, es pot entendre de diferent manera o fins i tot no entendre’s, perquè allà el món del vi es viu d’una forma molt diferent que aquí. En aquest cas, cal emmarcar i explicar prèviament la situació. Igual que ens passa a nosaltres quan veiem obres creades allà.
Sent vilafranquina, deu ser molt especial exposar a Vinseum i, a més, durant la Festa Major.
Em fa una il·lusió tremenda. D'alguna manera em fa sentir que s'ha complert un cercle. Vaig néixer a Vilafranca i m’hi vaig estar fins a la primera joventut. Aquí és on es va forjar el meu somni de ser creadora. Després de tota una carrera, aquesta exposició em recomforta com un acte de reconeixement a casa meva.
Lorena Del Amor