Dijous, a Vilafranca, va celebrar-se el primer Simposi de Viticultura Regenerativa amb el títol Sòls vius contra el canvi climàtic. Organitzat per Família Torres, va comptar amb la participació de vuit experts nacionals i internacionals, que van compartir els seus coneixements i experiències en agricultura regenerativa i maneig holístic per conscienciar sobre la necessitat d'un canvi de paradigma en la gestió de la vinya amb un enfocament regeneratiu que ajudi a recuperar la vida en els sòls i a contenir la crisis climàtica. Sobre això, n'hem parlat amb Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres.
Com està funcionant l'agricultura regenerativa que esteu aplicant a l'empresa?
Aquesta pràctica s'emmarca en el programa Torres&Earth que vol aconseguir reduir el 55% de les emissions el 2030 respecte al 2008 i que abans del 2050 arribem a ser neutres en emissions, és a dir que no tinguem petjada de carboni. En aquest marc quedava una assignatura pendent i era què fer en agricultura per adaptar-nos millor al canvi climàtic. Ja fa molts anys que una bona part de les nostres vinyes són ecològiques, com s'està fent a bona part del Penedès, però no es contempla massa el balanç de carboni. En canvi, l'agricultura regenerativa és l'agricultura del canvi climàtic, més orientada a fixar carboni.
En què consisteix aquest tipus d'agricultura?
Es basa molt en imitar la natura, el que faria un bosc. Un sòl amb una bona fertilitat és capaç d'emmagatzemar el carboni. Com fer que el carboni atmosfèric que hem emès nosaltres el segrestem al sòl? A través de les cobertes vegetals. Cal fer que en la vinya el sòl sempre estigui verd per tal que les plantes captin el CO2.
És una forma diferent de treballar els sòls.
És un pas que pot semblar novedós però segurament és el futur de l'agricultura. Un fet clar és que la fertilitat en els sòls a Europa ha baixat un 50% els darrers 50 anys. A més hi ha sòls de tot el món que s'han desertitzat per un ús agrícola intensiu. Recuperar els sòls és una tasca que és a mitjà termini. Necessitem quatre o cinc anys almenys per copsar les diferències, i vuit o deu per arribar a un nivell de consolidació, però és una cosa que hem de fer pensant en els nostres fills, en com els hi volem deixar la terra.
Quins països són els referents o estan més avançats en aquest àmbit?
L'agricultura regenerativa va sorgir alhora en alguns països. Hi ha diferents autors que en parlen, però potser no se'ls havia prestat gaire atenció. Per exemple al Japó el Masanobu Fukuoka, autor del llibre La revolución de una brizna de paja a l'Africa Allan Sabory, que després va participar al famós documental Kiss the ground, o a Austràlia el Darren Dotherthy, que és pioner en aquest tipus de pràctiques. Encara és un món molt minoritari, però per nosaltres és el tipus d'agricultura que té un sentit de cara al futur.
És el mateix que va passar amb l'agricultura biodinàmica en els seus inicis.
Sí, jo recordo que la gent es mirava estranyada els primers vins ecològics, però quan veus una vinya que està treballada amb aquest tipus d'agricultura t'adones que és la decisió correcta, perquè estàs netejant el carboni que provoca el canvi climàtic i veus que té vida, des de la microbiana fins a les aus, els reptils... Una agricultura sostenible ha de ser aquesta, la que conservi la vida, no la que vagi a matar la resta de vida a part de la planta; és el monocultiu que ens havien ensenyat durant anys.
A quines finques esteu aplicant l'agricultura regenerativa?
A Mas la Plana, a Pacs del Penedès, i a Mas la Rosa, al Priorat, és on les estem aplicant més, però tenim un pla d'expansió previst de 500 hectàrees els propers cinc anys. L'objectiu a llarg termini és fer-ho a totes les vinyes. Però requereix un temps d'anàlisi, d'entendre, necessites un temps, no es pot fer d'un any per l’altre tot. És tot un aprenentatge.
En les varietats ancestrals també us passa?
Es un projecte que continua més viu que mai, contínuament trobem varietats antigues. Vam començar fa 30 anys i ja en tenim més de 60 varietats. És un procés llarg, perquè s'han de fer moltes proves tant al camp com microvinificacions, però cada cop es van plantant més i utilitzant-ne més per fer vi, les DO les van aprovant i estan arribant els primers vins fets amb aquestes varietats.
Hi ha algunes que funcionen més bé que altres?
Les que estem triant més són les que tenen més resiliència al canvi climàtic, la capacitat de madurar més tard, de tenir més acidesa, i de fer vins millors fins i tot en condicions més extremes.
Els vins fets amb la varietat Forcada se'ns acaben. Fins ara en fèiem unes 200 caixes i ara n'haurem de plantar més per poder assumir la demanda. També tenim la Moneu, que es va trobar a les muntanyes del Prelitoral, la Pirene, que és una varietat molt ben adaptada als climes de més alçada, a la part del Prepirineu és fantàstica. Estem descobrint unes varietats que eren part de la nostra riquesa i que les havíem perdut.
Quin tipus de varietats està costant més de trobar?
Especialment les blanques. Ens hem adonat que la majoria de varietats ancestrals que hem trobat són negres. El que indica que els nostres rebesavis feien sobretot vi negre. El vi clàssic al Penedès i Catalunya era el vi negre. Jo crec que el vi negre al Penedès, sobretot amb la recuperació d'aquestes varietats pròpies, cada cop té una gran oportunitat per tornar amb força.
Olga Aibar