Joan Soler Ferré (Vilafranca, 1974) és president del FCVilafranca en la seva setena temporada. És fill d’una llegenda del club com a jugador, Joan Soler Giró, malauradament traspassat el 1979 als 31 anys d’edat. Molt aficionat a l’esport en general, fou practicant de futbol i, principalment, de bàsquet. Ara, és un destacat empresari tot seguint la vessant familiar dedicada al sector alimentari del peix, pràcticament en la quarta generació. Actualment compagina el guiatge del degà, amb el de directiu del FC Barcelona.
Sota el seu lideratge, el nostre club centenari ha gaudit i gaudeix de les millors fites esportives assolides històricament.
D’entrada, felicitats pel darrer resultat victoriós a Granollers (2 - 3) que dona el segon lloc de la lliga de 3a divisió, la millor classificació en un campionat de l’època moderna.
Com es porta això de ser president d’un ‘club centenari’ i directiu del FC Barcelona?
Bé, l’experiència en la direcció del Vilafranca no té res a veure amb la tasca al Barça, però se’m valora la trajectòria com a president d’un club de les nostres característiques i històric dins del Principat.
Què el va empènyer a fer-se amb les regnes del club?
Des de petit sempre he vist a casa una fotografia del meu pare vestint els colors del Vilafranca. En tinc pocs records d’ell, però amb el club sempre he estat lligat. De més gran, l’expresident Pere Montserrat em va proposar adherir-me per la continuïtat i aquí estic.
Quins objectius van ser al principi, tenint en compte com va ‘heretar’ l’entitat?
De primeres, proposar un nou projecte que fos sòlid, que enganxés a la gent. No va ser gens fàcil ja que esportivament vam haver de canviar dos entrenadors, fins que ens vam assentar amb Ivan Moreno. Mestre de professió -i entusiasta del futbol- va venir de la Pobla de Mafumet i es va integrar del tot en el projecte des del començament.
Tres promocions, un ascens... No hi ha cap dubte que vostè i el seu equip directiu estan deixant petjada. Quins creu que han estat els èxits més importants?
A banda de la feina de tots plegats, sens dubte, assolir els playoff. Els desplaçaments fora de Catalunya van ajudar molt. Van copsar l’atenció de l’afició i la cirereta la vam col·locar amb la final de la Copa de Catalunya a l’Hospitalet davant del Sant Andreu. Fins i tot m’atreviria a dir que vam superar l’afició de l’equip barceloní. Veure tot Vilafranca abocada animant l’equip, fou inenarrable. Això, de moment, és la màxima satisfacció.
És clar que, després del desenvolupament esportiu, ve la clau social. Heu proposat un creixement de tipus més professional com a societat. Quina via ha de tenir incidència per arribar a bon port?
Sabent el que ens jugàvem vam fer la filiació amb el Lleida Esportiu i hem de reconèixer que no ha funcionat massa ni esportivament ni econòmicament. Nosaltres hem fet els deures, que és el que ens manàvem. Ara estem pendents d’una resolució que se’ns escapa del nostre abast. Tot i així, cal afegir que no continuarà l’entesa (ja que era per un any) i que tornarem amb la Fundació.
Com tenim l’aspecte econòmic?
Pel que fa als socis pretenem doblar el nombre actual, que passa dels 200; la gestió amb la Fundació ens ajudarà molt; l’entesa amb l’Ajuntament continuarà sent cabdal i aprofito per agrair l’alcalde Pere Regull el suport del consistori, que ens el sentim molt proper.
Creiem que les tres potes en les quals s’ha de sustentar el club són l’esportiu, ja junta i l’Ajuntament.
Amb l’actual situació, classificats per a l’ascens, quin lloc creu que ha de ser el del FC Vilafranca?
Amb l’estructura que tenia la 2a B no ho veia adient. Amb els desplaçaments fora del Principat era una sangria econòmica que no ens podíem permetre. Però aquesta intermitja que s’ha creat veig possible d’afrontar-la amb garanties.
Com ha estat la seva integració al FC Barcelona i quina tasca desenvoluparà?
Bé, sóc conegut i integrat com a president del FC Vilafranca i lògicament seguidor dels blaugrana. La meva funció és com a directiu de la formació del futbol base.
Hans Gamper, fundador del FC Barcelona, fou instigador i col·laborador de la fundació del FC Vilafranca. Joan Laporta va ser decisiu en l’èxit del nostre centenari. Aquests fets els comenta amb ell? Ho pregunto per si ‘cau algo’, vostè ja m’entén.
Home, l’estructura d’una entitat com el FC Barcelona és tan enorme que sobrepassa els pensaments. No hi ha cap dubte que circumstàncies cabdals afloren en molts moments, però la realitat, la feina i el futur són punts prioritaris.
Com entén la necessitat del futbol base?
És el futur de qualsevol col·lectiu, en aquest cas, el nostre. Repeteixo que, amb la Fundació, tenim el convenciment de tirar endavant.
Algun missatge per als socis i afeccionats?
Sobretot l’agraïment pel suport que hem tingut. El seu suport i ànim a l’equip en cada partit, davant de qualsevol resultat, ja fos positiu o negatiu, tot reconeixent la seva entrega. És una benedicció i ens dona forces per continuar als que dirigim, sobretot quan hi ha dificultats.
I també que quedi per a la memòria històrica, tant les fites recents com les assolides al llarg dels temps.
Moltes gràcies, que tingui molta sort. ‘Finet i pel mig’.
Gràcies a vosaltres.
Josep Maria Batet