A finals del mes passat es va presentar el projecte de relleu agrari Coopera, impulsat per les cooperatives Covides, Entrem i Actua. El projecte pretén solucionar la manca de relleu generacional al camp i, alhora, donar una oportunitat laboral a persones amb risc d'exclusió social. Aquesta setmana hem parlat amb el seu coordinador, Ramon Masip.
Quan va néixer el projecte Coopera?
Tot plegat va ser una evolució. D’una banda, una de les accions que fa la cooperativa Actua amb els joves és formacions en poda, esporga i collita per inserir-les laboralment. Paral·lelament, fa dos o tres anys, Covides va veure que necessitava personal per a la collita per ajudar als seus socis i van parlar amb Entrem i ells els van adreçar a Actua. Es van posar d'acord i va funcionar molt bé. Aleshores es va veure que podia tenir una continuïtat. Fa dos anys es va sol·licitar una subvenció a la Generalitat com a projecte singular. El primer any es va concedir, però per diferents motius al final no es va realitzar. L’any passat sí, i es va arrencar el projecte amb cara i ulls. Aleshores hi vaig entrar jo i tres persones més i es van començar a treballar altres branques d’activitat, com ara la gestió de finques per donar-li una amplitud al projecte que el permeti tirar endavant.
Quina és la teva funció?
Jo sóc el coordinador del projecte, perquè en néixer de tres cooperatives, cadascuna té un responsable i jo faig d'enllaç entre ells i els clients, els treballadors, etc., a més de donar forma al projecte. Però no ho faig tot jo sol, sinó que compto amb diversos assessors de les tres cooperatives en diferents aspectes. S'està creant una estructura que permeti que pugui créixer de forma sostinguda.
Quins objectius teniu?
Els dos objectius principals són, d’una banda, intentar ajudar al màxim de persones a entrar al mercat agrari, i de l'altra, ajudar els pagesos a què no es perdi el valor agrari de les seves terres. El projecte l'havíem estructurat en quatre fases. La primera era al Penedès, on ha nascut; la segona es donava el salt a les comarques limítrofes; la tercera a la província de Barcelona i la quarta a la resta de Catalunya. Es va fer un pla de viabilitat on explicàvem que volíem fer les quatre fases que havíem projectat, però en veure que és un projecte que cobreix una necessitat real del país ens vam trobar que les fases van passant ràpidament, perquè d'altres territoris hi estan interessats.
Quines zones s’han interessat?
El salt natural serà el Camp de Tarragona. Estem parlant amb cooperatives d'allà i veiem que sortiran coses. Estem creant oportunitats. Ara estem parlant amb les Garrigues i altres territoris de cara a altres col·laboracions i projectes de futur. Una de les coses que tenim clares és que no volem fer-ho tot, sinó aprofitar el que ja hi ha. No desplaçarem els treballadors, sinó que els formarem on sigui i els inserirem in situ.
Molts pagesos amb prou feines sobreviuen o acaben venent-se les terres.
Els pagesos són cada cop mes pobres, perquè els ingressos són baixos, cada cop el camp està més tecnificat i això fa que hagin de tirar de recursos propis per poder subsistir. O els pagesos joves que volen entrar i no poden, perquè la feina agrària els treu fora, ja que si no tens prou volum de terres és difícil substistir. Per això volem donar-los oportunitat des del projecte Coopera.
Rebeu molts suports a la tasca que feu per part de la pagesia?
Suposo que ens veuen com una oportunitat perquè algunes d’aquestes finques puguin tenir continuïtat. Al final és el propietari de la finca qui té la darrera paraula. Alguns voldran tenir uns ingressos fixes cada mes, que potser els resoldran la vida, però altres no volen perdre el que han treballat durant tants anys. Nosaltres el que volem és almenys buscar una alternativa. Cada cop que s’abandona una terra és molt difícil de recuperar.
Hi ha cap precedent com aquest en d’altres llocs?
No que coneguem que es faci amb aquesta concepció i manera de fer tan transversal. Una de les coses que hem vist és que hi ha com una mena de desconnexió entre les accions que es fan per ajudar persones en risc d’exclusió social, per una banda, i solucions per intentar ajudar la pagesia. Les persones formades en feines del camp tenien dificultat d’entrar al món laboral. I vam pensar la manera de connectar aquestes dues realitats.
Això no hauria de ser feina de l’administració?
Però no d'aquesta manera. Segurament hi havien formacions bens fetes i estructurades però la nostra fa que es puguin tancar més coses, com gestionar finques directament. Un ajuntament difícilment farà una gestió de finques, una comercialització, obrir mercat a xarxes de comerç solidari; no és la seva funció, no es posarà al davant d'una feina activa, això sí que ho pot fer Coopera. A banda de buscar altres formes de valor com pot ser fer I+D, treballar amb INNOVI o el clúster de biomassa, o obrir-nos a altres opcions perquè el projecte sigui més rodó.
Presentareu el projecte a d’altres organismes per intentar captar més ajuts?
Nosaltres buscarem fons allà on calgui. Estem treballant i parlant amb tothom que pugui ser un actor. En el futur tindrem eines per aconseguir que els ajuts puguin acabar bé, en la inserció laboral d'aquestes persones. Estem parlant amb el SOC i treballant amb el departament de Serveis Socials de la Generalitat, però són coses que s'han de treballar molt. La voluntat hi és, però no sabem on acabarem.
Olga Aibar