A les portes de Setmana Santa hem parlat amb el rector de la basílica de Santa Maria i altres parròquies del Penedès, Xavier Aymerich, que va ser nomenat al febrer vicari episcopal de la Vicaria del Penedès, Anoia i Garraf.
Què comporta el nou càrrec de vicari episcopal?
La paraula vicari vol dir representant, i per tant represento el bisbe de Sant Feliu de Llobregat als quatre arxiprestats de la nostra zona. Sóc el responsable o coordinador de la nostra demarcació, que abarca el Garraf, l’Alt Penedès, tant Vilafranca com Sant Sadurní i la part de Piera-Capellades i l'Anoia Sud.
S'ha d'estar al cas del que passa a les parròquies i comporta més feina i més preocupacions. Cada divendres he d'anar a la reunió del Consell Episcopal al bisbat de Sant Feliu, que està format pel bisbe, el vicari general, el secretari general i els dos vicaris episcopals. Parlem de la gestió del dia a dia de la diòcesi, compartim moltes coses de la vida del bisbat, dels capellans, quan s'han de fer canvis, etc.
El nou càrrec s'afegeix a les responsabilitats que ja tenia.
Alguna cosa m'han tret, però poques, perquè la tasca a les parròquies de l'Alt Penedès continua igual, la pastoral, les celebracions, etc.
Com heu viscut aquest any de pandèmia a les parròquies?
Hi va haver un moment molt dur, ara fa un any, quan no hi havia possibilitat de fer cap celebració. Nosaltres ens vam organitzar i les vam poder fer per YouTube, i també la catequesi i altres activitats, però és evident que va ser una aturada. Des de la represa, l'estiu passat, hem anat fent coses, però amb moltes dificultats. Per exemple, les celebracions tenen un 30% d'aforament. Ara, per Setmana Santa, algunes misses les hem hagut de doblar per assegurar que tothom pugui venir i algunes celebracions com la benedicció de la Palma o el Via Crucis les hem hagut de suspendre. Les primeres comunions les vam haver de passar l'any passat al setembre i aquest any les farem a finals de juny o principis de juliol, amb restriccions d'aforament. La catequesi s'ha de fer cada dues setmanes, però altres activitats que són les que donen vida a la parròquia com els grups de formació, o les conferències, de moment no les podem realitzar, perquè es feien a la sala Mossèn Vinyeta i hi venia molta gent. Ara estem al 50% de l'activitat.
Els feligresos també ho hauran patit molt.
La feligresia està molt conscienciada i motivada, i actua de forma molt responsable. Tenim molts voluntaris i sempre hi ha algú controlant que es posi gel hidroalcohòlic, entre missa i missa desinfectem els bancs, i ara, per Setmana Santa, si hem de fer les celebracions hi ha el doble de voluntaris per dirigir els cants, tocar l'orgue, fer les lectures, ajudar a la sagristia, etc.
La gent gran no deu poder venir per evitar riscos.
Hi ha gent gran que, de moment, no ve i naturalment estan dispensats per l'edat que tenen i les circumstàncies. Hi ha gent que li agradaria venir i no pot. També fèiem activitats lúdiques amb els nens i ara no les fem. A més, el toc de queda també influeix perquè moltes reunions es celebraven al vespre i s'han hagut d'avançar d'hora. Els diumenges no s'ha notat tant, perquè omplim l'aforament que tenim.
En els casaments i els batejos també s'haurà notat.
Sí, perquè pensen que ja poden fer-los més endavant, i prefereixen poder-los celebrar amb tota la família, tot i tenir els papers preparats. Les comunions segueixen igual, aquest any en farem quasi un centenar.
I els enterraments?
Entre el 15 de març i el maig no es van poder celebrar. La gent demanava moltes misses per Internet. Ara està normalitzat: el tanatori està limitat al 30%, però fem les celebracions igual. El que sí hi ha hagut és la problemàtica que molta gent ha mort sola, sense acomiadar-se, a causa de la Covid als hospitals o residències. Això no ha afectat la vessant religiosa; ha afectat a l'àmbit assistencial. El que no podem fer és anar als centres assistencials, on hi havia un servei religiós i es portava la comunió per a la gent que volia combregar, perquè encara està restringit.
Recentment s'ha aprovat al Congrés dels Diputats la llei de l'eutanàsia. L'església la rebutja en tots els supòsits?
El valor sagrat de la vida l'apliquem a tot. Hi ha persones que estan en contra de la pena de mort i no de l'eutanàsia. Nosaltres diem: vida sí sempre, i eliminar una vida mai.
Tot i que pateixin?
El que s’ha de buscar és que no pateixin, i per això hi ha les cures pal·liatives. L’encarnissament terapèutic tampoc el veiem bé. Les morts han de ser naturals, no cal posar una medicació a una persona per allargar-li la vida de forma artificial, si sabem que tampoc continuarà. Administrar un medicament a algú perquè es mori més aviat és molt perillós, perquè hi ha persones grans que quan comencen a deteriorar-se físicament o cognitivament et comencen a dir: jo ja no valc per res, millor que me n’anés d’aquest món, així que podria induir a suicidis assistits.
S’acosta la campanya de la renda i una de les principals demandes de l’església i d’entitats com Càritas és que es marqui la casella que els permet que l’Estat destini el 0,7% de l'IRPF a sostenir les activitats de l’església catòlica.
Quan marques conjuntament les caselles “església catòlica” i “fins socials”, aportes l’1,4% dels teus impostos al sosteniment de l’església i contribueixes a donar suport a projectes d’atenció a persones en situació de pobresa i exclusió. Cal recordar que es poden marcar les dues caselles, i que no s’ha de pagar més ni et tornen menys.
Olga Aibar