Dijous passat es va commemorar el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. L'Ajuntament de Vilafranca va organitzar una conferència institucional a càrrec de la Carme Vidal Estruel que va centrar el seu discurs en els efectes que ha tingut la Covid-19 en la violència masclista. Vidal és politòloga i membre de l’associació Tamaia, que se centra en la defensa de la llibertat i els drets de les dones. Aquesta setmana hem recollit el seu testimoni a l'entrevista de la nostra revista.
Com ha afectat la Covid-19 a la violència masclista?
L’afectació ha estat enorme. El confinament ha fet prendre consciència del risc que suposa per algunes dones quedar-se recloses a casa. La societat s’ha adonat que les llars moltes vegades no són llocs segurs per a moltes dones i les seves criatures. Abans ja era així, però el confinament ha posat una lupa i un altaveu a aquesta realitat. D’altra banda, també s’ha donat un pas enrere perquè el confinament va fer perdre els espais per parlar i expressar les situacions de violència. De fet, durant el confinament hi va haver un silenci sospitós, en el sentit que no es denunciaven situacions violentes i després van augmentar.
A la conferència explicaves que estem davant d’una crisi del sistema de cures.
La violència masclista té un abast que costa d’imaginar i un impacte immens en tota la comunitat. Afecta la quotidianitat de les dones i limita la seva llibertat de ser, decidir, projectar... Fa molt de temps que va esclatar una crisi del sistema de cures, però ara és molt més evident i insostenible. Cal equilibrar l'espai de treball professional i les feines domèstiques. El patriarcat ha carregat amb això a les dones i moltes vegades és inviable d’afrontar-les, ni parlem d'obrir espai a la preservació de temps personal, propi o d'oci.
Històricament als homes se’ls ha atorgat el privilegi de ser cuidat i a les dones se’ns ha exigit fer-ho. És una vessant per on s’expressa la violència masclista diàriament. Estem en un moment on és important reconèixer que això és insostenible.
Què creus que s’està fent malament?
Un dels principals reclams que proposo és deixar de dir a les dones què han de fer. En comptes d’això hem de passar a l’acció i dir que nosaltres com a societat no volem més violència masclista. Hi ha d’haver una revolució que interpel·li en la singularitat de la pràctica pròpia i ens atorgui a tots nosaltres la responsabilitat de reconèixer-nos part i de prendre partit.
Creus que les institucions han d’invertir més recursos per revertir aquesta situació?
Les institucions, municipals i supramunicipals, han de poder articular millor les xarxes d’atenció a les violències masclistes i és molt important que s’inverteixin millors i més recursos per a les professionals que atenen aquestes dones. Les professionals també han de poder atorgar i provar, a través de la seva pràctica professional, la vivència de les dones a nivell judicial.
Què és el més difícil per a les dones que pateixen aquesta situació?
El pas més complex i complicat és identificar el que estan vivint i posar-li nom. Per això és tan important saber acompanyar les dones en aquest procés i ajudar-les.
Per a moltes d’elles representa perdre-ho tot: la casa, els ingressos, fins i tot els fills... Hem de proveir a les dones que decideixen sortir de la situació de violència de la millor manera possible.
Lorena Del Amor